Passejades per la Vall

Entre les rutes a peu

–algunes factibles també en bicicleta de muntanya– per l’extens, crebantat i bellíssim territori de la vall de Boí, proposades amb profusió de detalls informatius per la web municipal www.vallboi.cat, n’hi ha que requereixen una fortalesa de cames i d’esperit, a més d’una capacitat pulmonar, de què no tothom disposa. Són els itineraris consignats en les seccions de caminades, senderisme i excursions. Hi ha uns altres trajectes, però, igualment descrits de forma atractiva i minuciosa en l’esmentada pàgina digital, més aptes per a tota mena de públics, inclosos els familiars, amb independència d’edat, preparació o forma física, perquè ni són gaire llargs, ni pressuposen massa temps de marxa, ni presenten a penes dificultats d’ordre tècnic, com pugui ser un desnivell descoratjador. Es tracta dels encasellats sota l’epígraf de passejades.

Les passejades –el nom ja ho diu tot o gairebé– pretenen ser experiències plàcides i plaents, a banda de planeres, és a dir, que no comporten trescar pit amunt, consistents en caminar mig badant, atents a on es posen els peus però també de manera especial als al·licients paisatgístics de l’entorn, ressaltats ara a la tardor pels colors botànics tan vius, aquells ocres i aquells vermells que fan l’efecte d’encendre la flora, amb una duració d’entre deu minuts i mitja horeta, a través de pistes de terra o viaranys practicables i ben condicionats, exempts de perill, des del poble de sortida fins a algun indret interessant per la seva situació privilegiada, per regla general amb vistes extraordinàries, com ara espais d’elevat valor ecològic, miradors panoràmics o ermites que condensen en un volum arquitectònic reduït l’essència artística del romànic.

Se n’enumeren uns quants: Sant Quirc de Durro, Sant Quirc de Taüll, la Santeta i el camí de les Cuirilles en aquest mateix vilatge enlairat, l’aiguamoll del Salencar de Barruera, el camí de les Roquetes de Boí, el camí dels Enamorats que surt de la carretera que puja cap al balneari de Caldes i, per acabar, el planell d’Aigüestortes, sens dubte el més conegut de tots, perquè es tracta d’un indret paradisíac, que pot ser recorregut còmodament, fins i tot en cadira de rodes, gràcies al circuit de passeres de fusta instal·lat per damunt de la teranyina de rierols de curs sinuós que justifica el nom del parc nacional.

Des de fa un quart de segle, els Farrero-Garcia elaboren conserves artesanals i, sobretot, melmelades ecològiques, sota la marca El tupinet de la Vall de Boí, la major part de les quals emprant fruits collits a mil metres d’altitud i productes naturals. Una trentena de melmelades diferents, endolcides amb sucre o fructosa i envasades en potets de vidre d’entre 50 i 370 grams, de maduixa, gerd, grosella, móra, figa, fruits del bosc, poma, codony, plàtan, carabassa, taronja, pruna, cabell d’àngel o flor de xicoia, que poden ser adquirides a l’agrobotiga i carnisseria familiar de Barruera. La jove Laura Farrero compagina avui dia aquesta deliciosa producció amb el negoci del turisme rural, a través de dos allotjaments a Erill-la-vall.