El cingle protector

Tal com

en dóna entenent el títol,

L’any que va caure la roca

, la darrera novel·la de Pep Coll, editada per Proa, atorga un protagonisme particular a l’enorme cinglera que s’aixeca just per damunt de la seva localitat natal, Pessonada, el Malpui de diverses ficcions literàries d’aquest autor. Es tracta d’una impressionant presència mineral que de vegades pot semblar amenaçadora, com en el cas del llibre, però d’altres protectora respecte de les cases i els veïns –actualment uns trenta, xifra incrementada a l’estiu– que s’agemoleixen als peus d’aquell gegant petri jacent. El prodigi orogràfic conegut com a Roc de Pessonada s’estén una dotzena de quilòmetres, entre Hortoneda i Herba-savina, amb un desnivell d’uns 300 o 400 metres, segons el tram escollit del seu traçat curvilini, i una altitud que ateny quasi els 1.500 metres a l’anomenada Roca Alta. Autèntica muralla natural d’una verticalitat esfereïdora i rugosa en què es combinen vetes grises i rogenques, que al rebre els reflexos frontals del sol de tarda adquireix una roentor pròxima a la incandescència.

Sota aquell rocam aclaparador, en un replà amb vistes privilegiades (al davant la serra de Sant Corneli, a baix el pantà de Sant Antoni, al fons el perfil fosc i altiu del Montsec), el poble de Pessonada, un dels tretze que integren el municipi extens i dispers de Conca de Dalt, s’apinya al final de la carretera de vuit quilòmetres que puja fent esses des de la Pobla de Segur, per la riba esquerra de l’embassament i Sant Martí de Canals.

Convé aparcar a l’entrada, entre la font pública de maons i l’antic molí d’oli rehabilitat com a local social amb encavallades on es balla per la Festa Major. Pel costerut carrer de la Font s’arriba a la placeta del Portal, accés al reduït nucli primitiu de la població.

Cap amunt el carrer del Sac és un cul de sac, mentre cap avall pel carrer de Missa es baixa fins a l’església, encaixonada i de carreus mascarats, que atresora en una vitrina la marededéu romànica més petita de Catalunya, procedent de la capella de la Plana, a un quart d’hora a peu i que val força la pena visitar, tant per l’edifici del segle XII com pel panorama.

Ramon Bastida i els seus fills Ferran i Ramon van plantar fa 6 anys 4 hectàrees de ceps prop de Pessonada, als peus del Roc, en tres parcel·les encatifades de pedres que se n’han anat esllavissant. El terreny pedregós i un clima de contrastos tèrmics confereixen al vi que n’obtenen, amb mètodes naturals, un agradable regust àcid. Un vi d’altura (de quasi mil metres d’altura), de què produeixen vora 6.000 ampolles anuals i pot ser comprat online, de moment de dues classes, amb les etiquetes Carreu, que és un negre de cabernet i merlot, equilibrat, color porpra i aroma de fruites vermelles, i Niu de neu, un blanc lleuger amb reflexos daurats, complex i amb notes florals cítriques.