Vistes altemple

Sobre un turó

de 636 metres que s’alça a 6 km al sud de Cervera per la carretera de Sarral, Granyena de Segarra remunta els seus orígens a la primera comanda templera de tota la península, establerta el 1131, per donació del comte barceloní Ramon Berenguer III, quan tot aquell territori crebantat, eixut, de fortes marinades i cels elevats, era la frontera entre la mitja lluna i la creu. D’aquella època en resta el testimoni dramàtic de les ruïnes del castell que coronava el veïnat, de primer templer i, quan l’orde va ser dissolta, a principis del XIV, hospitaler. De l’enlairada fortalesa, que incloïa un convent dins del recinte fortificat, se’n pot veure només algun pany de muralla, unes voltes que semblen sostenir-se de miracle i la porta adovellada.

Que la Granyena segarrenca és una població històrica plena de vestigis arquitectònics de la seva passada esplendor, se n’adona el visitant tan bon punt ha aparcat a l’antic raval, vora un dels parcs infantils de tot el país amb millors panoràmiques: l’oceà de parades de sembrats i bancals d’ametllers, el santuari de la Mare de Déu del Camí, la ciutat de Cervera, el castell de Montcortès, pobles com Granyanella, la Curullada, Gramuntell, la Sisquella o Sant Ramon, i al darrere les serres blavisses del Montsec, Cadí, Port del Comte, Pedraforca...

Entrant pel carrer Major, on es concentren bona part dels casalots senyorials de pedra picada que impregnen de caràcter la localitat, a l’esquerra es troba la reconstruïda placeta dedicada al jurista i fill adoptiu Ramon Roca Sastre, que és un raconet evocador, amb arcades, un pou cobert, piques i fanals. Una mica més endavant, erigint-se al capdamunt d’una majestuosa escalinata, impressiona la monumentalitat de la façana de l’església de Santa Maria, de línies harmonioses i dimensions quasi catedralícies, bastida amb carreus d’un to entre daurat i salmó, procedents d’una pedrera del terme. El campanar vuitavat lateral afegeix elegància al conjunt barroc.

Pel cantó esquerre de la fàbrica, es puja per carrerons costeruts i intricats cap al castell i la placeta mirador de la capella del cementiri vell. En direcció contrària, es baixa fins a la plaça de Sant Pere, per l’esglesiola de 1738, ara saleta de teatre i taller geganter, vora l’únic bar del municipi.

L’antic cementiri als peus del castell va ser objecte d’una remodelació integral com a placeta mirador força reeixida durant l’alcaldia de Josep Gendre, fotògraf de professió a Cervera, que viu allí a la vora. Se n’ha conservat la capella, bastida el 1832 amb pedres irregulars, que presenta un òcul central, restaurada a joc amb l’entorn enjardinat. Hi ha arbres d’ombra de diverses espècies, com el xiprer i el lledoner que flanquegen el petit temple, bancs per seure i una barana on acostar-se a observar unes dilatades perspectives paisatgístiques que abasten des de la Seu Vella de Lleida fins al massís de Montserrat, passant pel Sant Crist de Balaguer o el pilar d’Almenara, amb l’espectacular teló de fons del Pirineu.