Natural i sobrenatural

La capelleta dels Molars està situada just a l’encreuament de la carretera de Tàrrega a Sant Martí amb el camí del Secà, entre Vilagrassa i Verdú, un dels itineraris senyalitzats per terres urgellenques que fan de bon recórrer, caminant o amb bicicleta –també a cavall–, per anar descobrint la riquesa i diversitat paisatgística de la comarca. El Consell Comarcal ha editat la guia

Camins de l’Urgell, a peu i amb BTT

, que proposa onze trajectes circulars de nivell fàcil, pensats per a un públic familiar, a més dels dos trams de rutes d’inspiració religiosa que són el Camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià, i que es pot demanar a l’oficina turística del Consell.

El Consell Comarcal

de l’Urgell acaba d’anunciar la seva aposta per un turisme de natura, tranquil i familiar, que valori l’oferta paisatgística de la zona i els seus productes de proximitat. Doncs bé, un lloc molt recomanable per anar a gaudir de la bellesa natural dels paisatges urgellencs es troba a tan sols cinc minuts en cotxe de Tàrrega, per la carretera de Sant Martí de Maldà, poc després del trencall de Preixana, sobre un suau promontori des d’on es domina una gran extensió de terreny. En aquell punt estratègic i panoràmic, enmig d’ametllers i sembrats, s’aixeca una capelleta a l’aire lliure, consistent en un monòlit i alguns altres elements de pedra al seu voltant, dedicada a la Verge del Remei, coneguda popularment com capella dels Molars, pel nom de la partida on s’ubica, apel·lació que amb el temps s’ha fet extensiva a la mateixa titular del recinte, tal com es pot deduir de l’himne de lloança que li canten els devots que s’hi apleguen cada octubre, per la festa del Roser, lletra de Lluís Serra i música de mossèn Carles Melé: “A la Verge dels Molars/ la Rodalia hi acut/ per cantar un Ave Maria/ demanant el seu ajut”. Una estrofa posterior aclareix l’episodi de doble personalitat: “Mare de Déu del Remei/ que presidiu els Molars,/ us supliquem que guardeu/ nostres Camps i nostres Llars”.

El pilaret de la patrona de l’Urgell va ser erigit en 1815 i restaurat en 1985. Conté una fornícula amb la seva imatge sostenint el Nen sobre el braç esquerre, feta amb rajoletes per Miquel Martí, i protegida per una artística reixa de ferro forjada per Josep Castellana, a més d’una làpida amb un text al·lusiu al sobrenatural poder “invencible” de la venerada mestressa. Per darrere d’un muret cobert de lliris, un petit parc d’ombra espessa amb sis pins, dos xiprers, una olivera, una atzavara, una taula, una font seca i –ai- herbotes per tot arreu. Llàstima. Al davant, una placeta triangular amb dues llargues bancades laterals per seure a parar la marinada i estirar la vista: vall del Corb, pobles de Verdú, Sant Martí i Maldà, els pujols dels Comalats, serres del Tallat, la Llena i Montsant...