Colors de la pedra

Massa

sovint, petites meravelles artístiques romanen ocultes al gran públic, que n’ignora no només l’emplaçament o la possibilitat d’admirar-les, sinó fins i tot l’existència. Una circumstància incomprensible, si les tenim a prop: en ocasions, per contemplar obres ni de bon tros tan valuoses haurem cobert distàncies molt més llargues. És el cas del retaule de Politg, una grata descoberta.

Aquesta peça gòtica de pedra policromada, magnífic exponent de la devoció popular del país, que tants vestigis patrimonials de mèrit ens ha llegat, de fet prové d’un altre poble i una altra església, en concret del nucli de la Torre, dins de l’extens municipi de la Baronia de Rialb, a la Noguera, i del seu antic temple parroquial posat sota l’advocació bastant insòlita, per no dir exòtica, de sant Iscle i santa Victòria. Quan aquest vilatge es va despoblar, el retaule va ser traslladat per motius de seguretat a Politg, on ara es pot veure. Per tal de fer-ho, cal recórrer sis quilòmetres des de Ponts per la C-1412b en direcció a Tremp i trencar a l’esquerra per la nova carretera perimetral de l’embassament de Rialb. En una falca de terra entre els dos braços del pantà, corresponents als cursos del Segre i del Rialb, s’alzina en un breu promontori l’al·ludit conjunt format per l’església i unes poques cases de la Torre. La fàbrica conserva elements romànics i l’antiga escola de davant, igualment de pedra picada, allotja avui dia turistes rurals. Entremig, una placeta mirador amb vistes a la gran massa aquàtica.

Politg cau un parell de quilòmetres més amunt per la mateixa ruta. Vorejant el turonet que domina el petit veïnat i algunes granges, s’arriba a l’esglesiola construïda en 1817 i dedicada a sant Josep, amb una espadanya que conté una campaneta que en realitat és un obús reciclat. Una família molt amable s’encarrega d’obrir-la, si pot ser diumenge a mig matí, havent trucat abans al 636 151 240 o al 973 296 953.

Ocupant tota la capçalera, el retaule, del segle XV i autor anònim, restaurat en 2008, enamora pel seu naturalisme naïf i una expressivitat dramàtica, de vegades truculenta, com quan mostra els germans Iscle i Victòria, màrtirs cordovesos, llençats al Guadalquivir amb unes rodes de molí penjades al coll.

A 1 quilòmetre de Ponts per la carretera de Tremp, al poble de Gualter obre de dimecres a diumenge per dinar i dissabtes també a sopar el restaurant Rialb, en un modern edifici de pedra vista i gran façana de vidre. Cuina autòctona d’alt nivell, ben elaborada amb productes de proximitat i un punt de sofisticació. Dos menús de cap de setmana, per 24 o 28 euros, que inclouen, per exemple, coca de brandada i poma al forn o de foie fresc amb pera escalivada, macarrons amb ceps, arròs de bacallà amb carabassa i allioli de safrà, caragols a la gormanda, laminat de peus de porc amb bolets i xirivia, espatlla de corder amb prunes, melós o entrecot de vedella, formatges artesans o crema de romaní. Millor reservar amb temps.