Parets alades

La recuperació

de l’estany d’Ivars i Vila-sana, a partir del 2005, després de mig segle dessecat, ha permès la reaparició en aquell espai lacustre de nombroses colònies d’aus aquàtiques que l’han convertit en residència permanent o en etapa temporal de les seves migracions anuals, pertanyents a unes 220 espècies, algunes noves en aquell hàbitat i d’altres que ja es donaven per desaparegudes, com la mallerenga bigotuda, l’ànec de bec de serra, la polla d’aigua o el repicatalons. Més enllà dels beneficis de caràcter natural o ecològic, aquesta riquesa faunística sobrevinguda ha suposat de retruc el foment del turisme ornitològic i també un fenomen artístic plasmat a les parets d’Ivars d’Urgell i de l’agregat de Vallverd. Es tracta de grans pintures murals, una quinzena en total, realitzades la tardor del 2019 i la primavera del 2020, que reprodueixen diversos exemplars d’aquestes criatures alades que freqüenten les ribes i illots de l’estany proper –orenetes, grues, arpellots de marjal, abellerols, martinets blancs, ànecs cullerots, blavets, becadells, cigonyes, a més dels citats abans–, obra de l’artista local Swen Schmitz Coll, d’ascendència alemanya, que ja havia efectuat treballs similars al país d’origen familiar, l’Argentina o Xile.

A part d’itineraris en grup organitzats per l’ajuntament, aquests ocells pictòrics poden ser vistos recorrent cadascú pel seu compte les diverses vies públiques de la població, que d’altra banda val la pena conèixer, sobretot alguns racons del nucli antic. En aquest sentit, es recomana aparcar a la cèntrica plaça Felip Rodés, vora l’edifici blanc d’aire modernista de les velles escoles, davant del fresc d’una enorme cigonya de 10 metres d’altura, i continuar a peu en direcció a l’església. A la cantonada de la plaça del Doctor Segarra, veiem el pati amb el mur cobert d’heura i la galeria porxada de cal Segarra, casalot setcentista de pedra picada i balcons de ferro forjat. A l’extrem de la plaça rectangular dominada per la presència del temple, de campanar octogonal culminat per una teuladeta de rajola vidrada verda i gorga, la casa natal del monjo de Montserrat i compositor Irineu Segarra, amb data del 1773. Just al girar, una altra plaça de línies harmonioses, enjardinada al centre, on trobem l’altre gran casalici de la localitat, cal Segarreta. Això: Segarra i Segarreta, un esqueix del primer llinatge.

A 5 km d’Ivars per la carretera de Castellserà, el Castell del Remei ofereix una oportunitat per completar la jornada visitant aquell indret tan especial i també de dinar, al restaurant de la finca, i de pas adquirir alguns dels prestigiosos negres i blancs, vinagre o vermut d’aquest celler a la nova botiga. Rosa Maria Olivé i Manel Romero regenten des del 2008 aquest establiment gastronòmic de gran aforament, on ofereixen bona cuina tradicional de proximitat i vins encara més pròxims. Escudella, canelons, flam de verdures i bolets, caragols a la gormanda, trinxat amb arengada, truita de riu amb pernil, bacallà al forn, confit d’ànec, fricandó, espatlla de corder, carns a la brasa, postres casolanes...