Déu abans de l'adeu

Navegant

per internet, ensopego amb una pàgina turística en castellà,

Viajes y rutas

, que proposa “10 cosas que no te puedes perder de Solsona”. Pel seu interès, la comparteixo aquí amb els lectors, amb l’objectiu gens dissimulat de fer-los venir ganes d’emprendre una expedició a aquell agradable reducte de geganters i trabucaires, ni que sigui d’anada i tornada en un sol dia, encara que sempre val molt més la pena dedicar tot un cap de setmana a recórrer la trama urbana més íntima d’aquella capital de comarca i els seus voltants, on també abunden els llocs que mereixen ser coneguts: mirador del Castellvell, cementiri modernista i cripta romànica d’Olius, santuari barroc del Miracle, pantà de Sant Ponç, vall de Lord, etc.

L’antiga Setelsis dels romans és una de les localitats que més bé han sabut preservar el propi caràcter de tot el país. Passejar pels carrers del nucli vell, força endreçat, constitueix una experiència gratificant, perquè el foraster s’hi impregna de bellesa i història. Una bellesa sòbria, discreta, menestral, potser sense grans cops d’efecte, però genuïna i que remet a segles anteriors, com si el temps s’hi hagués aturat, reforçada per la presència de racons pintorescos i alguns monuments remarcables, en particular la catedral, perquè convé tenir sempre en compte que es tracta de la seu d’un bisbat, circumstància que li atorga una condició especial, la de petita ciutat mitrada, amb tots els al·licients que això comporta des del punt de vista de l’oferta de patrimoni cultural, començant per l’existència del propi temple de categoria i dimensions catedralícies, així com d’un museu diocesà al palau episcopal annex.

Catedral i museu formen part, òbviament, del Top Ten solsoní enumerat per la web esmentada. Les altres vuit visites imprescindibles abans de marxar són el pou de gel recuperat fa poc, el Portal del Pont amb l’escut local del sol al timpà, els portals de Llobera i del Castell amb els carrers del mateix nom, la porticada plaça Major, la romàntica plaça de Sant Joan, la Casa de la Vila i la Torre de les Hores que s’hi aixeca al cantó. A part, s’afegeixen de propina diversos edificis notables, com el palau Llobera, l’hotel Sant Roc o la casa Morató amb el ràfec de fusta decorat.

Fins allà a les nou o les deu del vespre, quan tanquen les botigues i els bars, el típic carrer Castell és el més animat de Solsona. Espinada del nucli històric, s’enfila una mica torçat i costerut des de la plaça Major fins al portal que li dona nom. La Casa de la Vila i la Torre de les Hores presideixen el tram central d’aquesta via pública, que acaba de ser reformada entre el carrer de les Llices i el de Sant Pau. Les obres han consistit a renovar les voreres, amb la substitució de les antigues canonades subterrànies de plom per unes modernes de polietilè. S’ha procurat i aconseguit mantenir la mateixa tipologia del disseny de tota la vida, a joc amb el conjunt d’un centre urbà on passejar fa l’efecte d’un autèntic viatge en el temps.