Un cor rejovenit

Aquest any passat es commemorava el centenari de l’obrador de galetes El Rosal, una de les empreses familiars targarines més populars, fundada en 1920. Al moment de la jubilació del propietari, es va fer càrrec de la marca i l’elaboració l’Associació Alba, que dona feina a persones discapacitades. La dolça producció, amb el seu plus solidari, seguint les fórmules i receptes de sempre, però presentada amb un disseny molt actual, atractiu i vistós, conserva les textures cruixents, les aromes agradables i la millor cobertura de xocolata. Ideals per acompanyar postres o el cafè, es tracta de neules, ventalls, cubanitos i els arrugats, que són neules amb xocolata i praliné, volgudament esguerrades i delicioses.

La recent reforma

de la plaça Major de Tàrrega l’ha confirmat com una de les més notables de tots aquests encontorns, tenint sobretot en compte la categoria dels edificis que l’emmarquen. Les obres han consistit a situar en un únic pla vorera, calçada i l’antic espai elevat central. L’anivellament de tota la superfície en forma de polígon irregular, reservada íntegrament als vianants, s’ha complementat amb la instal·lació d’uns bancs per seure de disseny funcional, que combinen pedra i fusta, i uns grans testos de què emergeixen arbustos podats per conferir-los volums originals, alguns com a serp enroscada o filaberquí. En conjunt, un resultat positiu que ennobleix i alhora rejoveneix la principal àgora urbana, almenys des del punt de vista històric, institucional i també sentimental –el cor de la ciutat–, en tant que nucli cohesionant d’identificació col·lectiva, i realça els diversos elements monumentals que conté –com és el cas de la majestuosa creu de terme gòtica, plantada al bell mig– o bé la circumden, a saber: l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba amb la seva imponent façana barroca, l’immoble eclèctic però més aviat renaixentista de l’ajuntament, l’edifici historicista amb templet superior i estàtues que fins no fa gaire albergava les oficines de La Caixa, el casalici també cantoner de la Cambra de Comerç amb la tribuna de vidre de regust modernista, i el seguit de cases porticades del costat de baix, a un cantó i l’altre de l’arrencada del carrer Major, en una de les quals, a la punta de ponent, el foraster es queda badant una estona a l’aparador bigarrat d’una veterana botiga de joguines, que provoca inevitablement la il·lusió infantil i la nostàlgia adulta.

Aquesta renovada plaça Major targarina constitueix el punt de partida –o d’arribada– més idoni d’un sempre interessant recorregut pel centre de la dinàmica capital urgellenca, començant per les admirables pintures murals dels Minguell, pare i fill, a l’interior de l’esmentat temple veí. Amunt, pel carrer del Carme, fins al passeig del Pati, passant per davant dels palaus de Sobies i dels marquesos de la Floresta. Avall, pel carrer Major, cap al Museu Comarcal, l’antic call jueu, l’església de Sant Antoni, les velles adoberies i el curs ara enjardinat del Reguer.