A cel obert

A la rotonda

de la sortida de Ponts pel nord, s’agafa la carretera amb direcció a Tremp, que discorre mig quilòmetre ran de Segre, i tan bon punt es travessa el riu, cal girar a l’esquerra, seguint les oportunes indicacions, fins a trobar les ruïnes romàniques –i romàntiques, certament– del priorat de Santa Maria de Gualter, una comunitat benedictina establerta als dominis del comte d’Urgell sota la protecció del monestir de Ripoll. Consta en documents de l’època que el temple va ser consagrat el 1207. Se sap també que el conjunt monàstic va constituir en l’etapa medieval un centre religiós important, fins que en 1593 el papa Climent VIII suprimia el cenobi. A partir d’aquell moment –infaust–, l’església esdevenia parroquial i les dependències annexes queien en un abandó inexorable. L’any 1939, les tropes republicanes que hi havien ubicat un polvorí, feien saltar pels aires bona part de la fàbrica de murs gruixuts i coberta de canó apuntat, just abans d’emprendre la retirada.

No seria fins 1979 que s’iniciaven els treballs de restauració del recinte. En 1999, s’aprofitava el pis superior de l’edificació recuperada damunt del claustre per allotjar-hi l’ajuntament de l’extens i dispers municipi de la Baronia de Rialb. I en 2004 s’enllestia un projecte consistent a consolidar les ruïnes del temple i construir un seguit d’escales, plataformes i passarel·les de formigó amb baranes metàl·liques a distint nivell, per tal de permetre recórrer i observar l’estructura arquitectònica també des de l’altura, sens dubte una experiència insòlita, a banda de colpidora, perquè l’espectador queda commogut per la contemplació d’aquell enorme esquelet de pedra, format per una nau principal i dues de laterals separades per poderosos pilars que sostenen el costellam d’unes arcades alçant-se per aguantar no pas la volta d’obra que pertocaria, sinó la volta blava del cel, amb l’espessa fronda riberenca visible al fons, a través d’un gros forat al mig de l’absis, com un presbiteri vegetal.

Les visites es poden fer per lliure, gratuïtes, dissabtes i diumenges de tot l’any, de 10,30 a 14,30, o bé guiades, molt recomanables, d’una hora de duració, per tres euros, els mateixos dies a les 11 i les 13,30, sense necessitat de reserva prèvia, presentant-se cinc minuts abans a l’oficina de turisme de la vora.

De l’antic claustre romànic del segle XII, annex a l’església de Gualter, en resta dempeus i prou ben restaurada la galeria sud, una sèrie d’arcs de mig punt sostinguts per columnetes rematades per capitells esculpits amb motius botànics. On hi havia hagut la sala capitular, darrere una porta adovellada, ara funciona l’oficina municipal de turisme, amb el mateix horari d’atenció que el de visita al temple. Fulletons informatius, llibres, revistes, cartells, projecció d’un audiovisual sobre el temple, venda de productes alimentaris locals –oli, vi, tòfones–, exposició de velles fotografies costumistes, una maqueta del terme (11 poblets, 150 masies) i una còpia del magnífic retaule gòtic de sant Esteve, exposat al MNAC.