Molí medieval

Obert fa set anys com a restaurant de banquets, i des de fa dos també convencional, regentat per l’elegant Ángel Segura, els migdies de dimecres a diumenge i les nits de divendres i dissabte ofereix, sota arcades de pedra o al pati amb jardins, una cuina a l’altura de la categoria del marc, amb una selecta carta de vins escollits pel prestigiós sommelier Toni Lara, que els caps de setmana proposa maridatges amb plats tan exquisits com ortigues de mar amb cansalada i parmentier, un micuit de fetge gras amb gelea de cervesa negra, arròs de pedrers d’ànec i vieira, cassoleta de cocotxes, pop a la brasa, espatlleta de cabrit, medalló de peus amb bolets, parfait de xocolata blanca i iogurt o tiramisú de la Segarra (amb ratafia).

La forma més ràpida

per anar-hi amb cotxe des de Lleida –tres quarts d’hora– és per l’A-2, i a la sortida 524, indicada Sant Pere dels Arquells, seguir fins a la rotonda i després recular un quilòmetre per l’N-II, com si tornéssim a Cervera.

La carretera discorre a fregar de l’entrada del recinte, situada a la part de baix, perquè les edificacions s’aixequen als dos marges. Un cartell vora la porta desfà possibles dubtes: Els Comdals.

De seguida s’accedeix a una placeta on aparcar, delimitada per una porxada plena de carros vells i per la doble façana de la construcció principal, i més antiga, corresponent en realitat a dos bastiments de pedra vista, en angle, l’un amb grans finestres motllurades i porta de dovelles, l’altre més alt, amb escalinata davantera, gruixudes columnes i ràfec sota teules, culminat per una galeria superior en forma de torre allargassada. S’hi noten les obres de restauració, així com l’esforç ingent que haurà suposat la millora i enjardinament dels espais exteriors, sobretot del doble casalici en avall, un seguit de prats de gespa amb arbres d’ombra o decoratius, camins enllosats, rodets d’era, parterres florals, amb una piscina al fons, que conviden al passeig o a seure-hi en un banc a contemplar el paisatge (extenses parades de sembrats o rostolls o terra llaurada, segons l’època de l’any, tossals boscosos cloent el quadre bucòlic), una experiència especialment gratificant a l’hora de la posta.

El molí dels Comdals consta que ja va ser cedit en 1130 per Ponç II de Cervera al comte Ramon Berenguer III. Cap a mitjan segle XV, la finca, actualment d’unes 100 hectàrees, amb les seves diverses dependències immobiliàries destinades a habitatge i a les funcions agràries i ramaderes, a banda del molí que aprofitava les aigües de l’Ondara, passaria a mans del monestir de Montserrat, que la convertiria en una espècie de graner per abastir d’aliments el cenobi.

Va ser aleshores quan s’aixecaria el conjunt arquitectònic visible avui dia, d’estil gòtic, com a residència del pare abat. Des de la desamortització de 1835 s’hi han anat succeint els propietaris particulars.

A partir de 1975, la família Sagarra-Morera, d’Igualada, que fa set anys el va habilitar per acollir un restaurant.

.