Riu amunt

Un clàssic de l’excursionisme

motoritzat, factible també caminant o pedalant si es disposa de temps, per l’excepcionalitat paisatgística dels bucòlics i solitaris paratges, espècie de corredor que comunica des de l’antiguitat el Pallars i l’Aran per la capçalera superior de la Noguera Pallaresa. Imprescindible o gairebé un vehicle tot terreny, a causa de la dificultat d’alguns trams puntuals de la ruta en determinades èpoques de l’any.

El circuit complet, amb sortida i arribada des d’un mateix punt, posem que Esterri d’Àneu, suma seixanta quilòmetres i val la pena dedicar-hi tot un matí o tota una tarda, i encara millor una jornada sencera, per poder gaudir amb calma de la bellesa plàcida d’una raconada mig secreta.

Des d’Esterri ens adrecem a Alós d’Isil per carretera i, després d’aquest poble, agafem la pista asfaltada que discorre entre una espessa vegetació d’avellaners, bedolls, freixes, xops aquí dalt anomenats clops, ortigues, ginebres, etc. El riu, tota l’estona al costat, baixa ràpid, impetuós, saltironant alegrement sobre una catifa de còdols, mentre aixeca nuvolets d’escuma blanca, enmig de la verdor gemmada dels prats en què s’albira alguna borda de pedres fosques i dels pendents frondosos on la sorpresa prové de les cascades que es despengen d’altures respectables, com els del bosc de Bonabé, que dona nom a la vallada, encara que més sorprenent seria ensopegar-s’hi amb algun dels ossos d’importació que tornen a poblar aquelles enlairades soledats.

A partir del refugi del Fornet s’acaba l’asfalt i comença la terra, alhora que s’eixampla la vall, arrecerada al nord pels pics confrontants amb l’Ariège, com el Mont-roig, i els passos fronterers ancestrals dels ports d’Aulà o Salau. Ramats de vaques i cavalls pasturen extensos herbeis esquitxats pel groc de les floretes conegudes com a botons d’or, mentre anem deixant enrere les bordes de Pubill, de Tariou, del Petit o d’Isil, aquesta ara oberta els estius com a restaurant campestre de carns a la brasa.

Al pla de Perosa hi ha una cruïlla de camins: port de Clavera, bosc de Raspamala, solana de Montgó, collada de Ras... Seguim pujant, vora pins negres i avets gegantins de tronc inabastable, en direcció a Montgarri, on s’arriba passat el barranc de Marimanha, ja en territori aranès.

Tornarem per Beret i el port de la Bonaigua.

A Esterri d’Àneu, des de fa 43 anys Pilar Brunet i Jaume Queralt mantenen a l’hotel restaurant Els

Puis un nivell gastronòmic molt alt, d’influència francesa.

Juliol i agost obren tots els migdies i vespres. La resta, els caps de setmana.

Per degustar al petit menjador ple de flors del jardí de casa: amanida de llagostins amb vinagreta de gerds i pipes, un deliciós foie gras d’elaboració pròpia, cruixent de peus de porc amb ceps, tàrtar de salmó, farcellets de bacallà, costelles de cabrit a la milanesa, cua de bou amb bolets, magret d’ànec amb salsa de cítrics, el típic palpís pallarès fet no pas amb la cuixa del corder sinó amb l’espatlla, més melós... Pastisseria selecta i ratafia de codony.

.