De dos en dos

El passat 12 de gener aquest diari informava del final de les obres a l’església de Bossòst. Entre altres actuacions, s’havia intervingut als murs del campanar i de les dues façanes. Perquè resulta que aquest temple, sens dubte el que conserva més l’aspecte romànic genuí de tota la vall, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, sembla tenir-ho tot doblat: dues façanes, dues portes amb les corresponents portalades, dos campanars i fins i tot dos noms, per no dir tres, ja que és denominada indistintament com a església de l’Assumpció i de la Purificació o també de la Puríssima, en aranès Mair de Diu dera Purificacion.

Construït al segle XII amb planta basilical de tres naus rematades en absis semicirculars, el del mig més voluminós que els altres, impressiona per la seva ferrenya compacitat, solidesa, harmonia de les formes sobreposades i puresa d’uns carreus que denoten la seva antigor, tallats en una classe de pedra que tendeix a un enfosquiment que reforça la severitat del conjunt.

El fet d’aixecar-se en una placeta que en facilita la contemplació i de projectar-se cap al cel per mitjà d’un campanar esvelt, prominent i punxegut, acaba de conferir a la fàbrica medieval la dimensió d’exemplar arquitectònic extraordinari, de primer ordre. Un dels dos campanars, insisteixo, perquè ja s’ha apuntat més amunt que la torre principal té una rèplica en l’espadanya que culmina la capçalera.

El més alt i de cos major, quadrangular, en part exempt, s’enfila fins a quatre pisos amb finestretes d’arc de mig punt. Els dos portals, un a cada cantó, presenten un elevat interès artístic.

El de la cara nord destaca pels capitells amb la representació d’animals fantàstics i els relleus esculpits al timpà, en especial la imatge tosca d’un Maiestas Domini envoltat del tetramorf, integrat pels quatre elements iconogràfics –àngel, lleó, bou i àliga– identificats amb els quatre evangelistes. El que mira a migdia, més simple, és conformat per tres arcs apuntats que encobreixen un anagrama de Crist.

Pel que fa a l’interior, val la pena parar-hi atenció sobretot a uns frontals barrocs del XVII de fusta policromada, una gran pica baptismal per immersió romànica en forma de flor i les restes de murals gòtics al presbiteri.