Ors divins

La neteja (més que una restauració pròpiament dita, treure-li la pols i abrillantar) del grandiós retaule barroc del santuari del Miracle, en terme de Riner, és un bon motiu per tornar a visitar aquella dependència monàstica de Montserrat situada enmig d’un paratge boscós i solitari, però no obstant això accessible per carretera amb comoditat. Un trencall de cinc quilòmetres des de la C-75 entre Guissona i Solsona, poc abans d’arribar a aquesta segona població. En total, hora i quart amb cotxe des de Lleida: de debò que l’espectacle compensa l’esforç del trajecte.

L’espectacle visual, s’entén, que presenta el magnífic retaule repolit al mateix temps que s’efectuaven uns treballs de millora i condicionament de la placeta estesa entre la façana del temple i la Casa Gran, que ara alberga les sales d’exposicions de l’Espai Barroc i la cafeteria restaurant, per sota d’una bassa d’aigua el·líptica amb peixos vermells, tot perfumat de boix. El rentat de cara del retaule principal ha realçat la lluentor de policromies i daurats del majestuós parament, contrastant amb el to granat de les parets de la nau. De normal ja es nota força l’efecte, que consisteix a fer caure literalment d’esquena el visitant.

Si s’activa la il·luminació del conjunt, introduint una moneda dins d’una capseta de metall vora la porta, sota d’un orgue també digne d’admiració, aleshores es produeix un veritable festival per als ulls, que deixa sense paraules, autèntica apoteosi d’estàtues de sants i angelets, columnes, volutes, motllures i tota llei de formes curvilínies en què enlluernen amb singular fulgor aquells fragments que simulen marbres i ors. Per observar-lo encara amb més detall, endinsant-se en aquell bigarrat prodigi de refulgències, es pot pujar al cambril, per una de les dues portetes dissimulades a cada costat, des d’on els caparrons dels querubins, que des de baix es veien petits, allà dalt i tan a tocar es descobreixen enormes.

Aquest retaule de 23 metres d’alçada i 12 d’amplària, bastit per Carles Morató en 1747, no és l’únic de l’església. A la capella lateral del Santíssim n’hi ha un altre, gòtic i renaixentista, del segle XVI, obra de Pere Nunyes, igualment d’un gran mèrit artístic, amb escenes de la vida de Jesús, en què domina també el color del més noble dels metalls.

plats humans

Restaurant El Miracle. Santuari del Miracle. Riner 973090916

Després dels divins daurats, al restaurant del santuari, regentat els darrers cinc anys pel cuiner Manel Casanova, es pot dinar estupendament dissabtes, diumenges i festius, en algun dels menjadors de murs i terra de pedra, bigues de fusta i mobles de solidesa conventual. Menú per 22 euros que inclou plats tan convenients a les apetències humanes com croquetes de rostit de pollastre de pagès, carpaccio de vedella amb ruda i formatge artesanal, sopa de ceba amb farigola i emmental, patata emmascarada amb rosta i ou poché, orella o cruixent de porc, morro de bacallà amb samfaina, estofat de senglar, conill o botifarra a la brasa, gelat d’avellana amb ratafia d’elaboració pròpia segons recepta tradicional dels monjos.