Flors sobre pedra

Estratègicament situada, a 811 metres d’altura, en l’enforcall de rius, de les valls corresponents i de les carreteres que les ressegueixen, amb funcions de porta de la part més alta del Pallars de dalt, la pintoresca vila de Llavorsí impressiona a primera vista per la seva estampa ferrenya, ben aturonada i cenyida per la Noguera Pallaresa, tot just acabat d’engrossir el seu cabal pels afluents abans al·ludits, que davallen de la coma de Burg i de les riberes de Cardós i Ferrera.

El gruix de les cases aparentment amuntegades, quasi sobreposades, conforma un cromatisme fosc, d’un gris negrenc similar al del rocam dominant als abruptes serrats que enclouen una població que sembla esforçar-se a treure el cap enmig d’aquelles asprors minerals.

Els carrers i carrerons de l’apinyat nucli antic, la majoria costeruts, de desnivells accentuats o amb esglaons, solen presentar també uns empedrats al terra d’idèntic to cendrós que els murs dels habitatges. Qui sap si tractant d’amorosir tanta monotonia visual, moltes raconades i no poques balconades vessen de flors de colors vius.

Un efecte contrastat que es nota en particular a la plaça de l’Església, on la sòbria façana del temple, culminada per un campanaret lateral de base quadrada, si bé de cos escairat, s’anima amb la profusió de testos de petúnies en ampits i balcons, especialment de la varietat híbrida denominada surfinies, o també petúnies de penjar, amb forma de campaneta i pètals que abasten tota la gamma del blanc al lila, passant pel rosa, el fúcsia, el roig encès o el blau. Una inesperada i prodigiosa floració, que omple d’alegria els ulls i el cor dels visitants, ja no dic dels veïns.

Deixant per a més tard l’endreçat eixample pla i modern de la localitat, sobretot l’espectacular paratge fluvial de l’anomenat Remolí, ja glossat aquí temps enrere, convé enfilar-se d’entrada al capdamunt del caseriu, partint de la plaça de Biuse, remuntant el carrer Major per sota d’un vell portal que fa colze fins a l’esmentada placeta que acull la parroquial de Santa Anna, per acabar assolint a força de cames i esbufecs el privilegiat mirador de la Carruga, i baixar després per la nova estructura d’escales de fusta estacades al feréstec espadat rocós, com una petita aventura final.

Flors sobre groc

Hotel de Rei,

Av. Pallaresa, 10, Llavorsí, 973 622 011

L’alegre flora multicolor anima també les parets grogues de l’hotel de Rei, un edifici alt ran mateix de la Noguera Pallaresa que per l’aspecte sembla més aviat alpí –alemany, austríac o suís– i alberga un dos estrelles reformat no fa gaire, on els clients dormen en còmodes habitacions, bressolats per la cançó de l’aigua, amb un bon restaurant a la planta baixa, obert a tothom.

La mestressa, Marta Castellarnau, hi proposa un menú ben complet a 16 euros (nens, la meitat), a base de cuina típica pirinenca, amb plats com escudella, crema de verdures, vianda, truita de riu, confitat de porc, costella i llonganissa amb samfaina, palpís de corder, estofats de caça, carns a la brasa...