Dues campanes

Enllestits els treballs d’ordenació i neteja dels voltants de la parroquial de Sant Pere dels Arquells, nucli de població d’una trentena de veïns al municipi segarrenc de Ribera d’Ondara, que compta amb almenys un parell més de temples dignes de ser visitats, als pobles de Sant Antolí i Pallerols, tots dos ja glossats aquí amb anterioritat (l’excursió per admirar els tres monuments, distants entre ells tan sols uns pocs minuts amb cotxe, pot omplir un matí o una tarda de satisfaccions diguem-ne patrimonials i també paisatgístiques, atenent la plàcida bellesa d’aquella fondalada cerealística que s’estén entre Cervera i els contraforts de la Panadella, a mà dreta de l’A-2 en direcció a Barcelona).

L’ésglésia, una mica apartada i amb l’entorn reformat, és una construcció Gòtica del XIV que n’hauria substituït una de romànica del segle XI

Per arribar-hi justament per l’autovia, cal deixar-la just recorreguda la circumval·lació de la capital comarcal: sortida 524. Giravoltant la rotonda de l’antiga N-II, s’enfila una breu carretereta que sobrevola per un pontet el curs exigu i ple de xisques de l’Ondara, i de seguida s’atenyen les primeres cases del vilatge, entre les quals destaca per volum i prestància ca l’Alió, una construcció bastida entre els segles XVI i XVII amb façana de pedra picada i tres finestres emmarcades per un guardapols motllurat.

Són diversos els vestigis arquitectònics de l’origen del llogaret com a establiment monàstic, en concret un vell priorat actiu fins al segle XVI, que després passaria a dependre de Montserrat com a granja, amb un paborde i alguns monjos al capdavant, abandonada arran de la desamortització de 1835. L’agrupament dels actuals habitatges entorn d’una placeta dona entenent la preexistència d’un claustre al mateix lloc.

Pel que fa a l’església, una mica apartada, és una construcció gòtica del segle XIV que n’hauria substituït una de romànica del XI. Una sola nau rectangular, coberta amb volta d’aresta i capelles obertes als murs laterals, en què destaquen –sobretot ara, amb l’entorn endreçat, lliure de runes i herbotes– un absis prominent reforçat per contraforts, l’alt campanar d’espadanya que n’emergeix just al damunt, de dos ulls ocupats per sengles campanes, i la porta a la façana de migdia, d’aire neoclàssic, datada en 1867, amb un parell de pilarets encastats que sustenten un arc de mig punt culminat per un frontó triangular delimitat per motllures. Enmig de l’arc, sobresurt un relleu amb la tiara papal i el joc de claus distintiu del titular.

quatre avions

Sorpresa immensa i desconcertant, sobretot pel contrast amb les pedres medievals, en descobrir al darrere mateix de l’església de Sant Pere, perfectament visibles i fotografiables a través d’un tancat de filferro, una col·lecció tan singular com la formada per quatre caces de combat MIG soviètics, fabricats durant la guerra freda, a mitjans del segle XX, que el barceloní Xavier Monge va aparcar en aquell pati a l’aire lliure, exposats a les inclemències que n’han anat rovellant la xapa.

Adscrits a les forces aèries russa, txeca i hongaresa, els aparells reposen amb les cabines tapades per lones, exhibint a les ales i al fuselatge les corresponents estrelles roges. No és estrany que, en termes col·loquials, Sant Pere dels Arquells sigui ara conegut per molts com Sant Pere dels Avions.

.