Llum entre pins

Encara que en la teoria, sovint enganyosa, de l’origen dels topònims les aparences acostumen a despistar, una explicació etimològica plausible de Montalbà seria “muntanya de l’alba”, és a dir, el promontori des d’on es veu la primera llum del dia. Des del poble pròxim de Preixana, la hipòtesi sona convincent. Potser no tant, per a segons quines mentalitats descregudes, que la claror provingui de Maria, tal com proclamen els goigs de la titular de l’ermita que corona el pujol d’il·luminació tan matinera, bastida en 1940, en un parc amb taules i bancs de pedra, fogons i fonts, on se celebren aplecs i activitats culturals o esportives. Per anar-hi a passejar i contemplar el paisatge, també resulta perfecta.

S’hi arriba des de Preixana en cosa de mig quilòmetre, havent travessat el canal. Es pot deixar el cotxe en un ampli aparcament als peus del turó i acabar de pujar fins a l’extens altiplà superior, trescant un minutet. Entremig de la pineda de dalt, criden l’atenció diversos treballs escultòrics, com un rellotge de sol decorat amb escenes de les quatre estacions i una frase de Ciceró que elogia l’agricultura com a ofici propi del savi, adient a l’home senzill i digne de l’home lliure, o diversos monòlits plens de relleus i inscripcions, encara que el més atractiu sigui segurament el culminat pel peix color de plata de l’escut municipal.

A un cantó, una gran plaça circular de ciment, envoltada de xiprers i, en part, d’un semicercle d’obra que evoca una sardana, abraçant un altar de campanya, per celebrar misses a l’aire lliure. Les misses a cobert es reserven a l’ermita, tota blanca com si fos andalusa o portuguesa, ribets d’un to de crema catalana, graciós campanaret al costat i un absis rotund per darrere. Encara que no estigui oberta, a través dels vidres de la porta se’n pot entrellucar l’interior, però la veritat és que els ulls se’n van cap als panorames de fora, visibles a mesura que es gira el coll, sobretot si ens situem al mirador del vèrtex de l’esplanada, que abasten des de la serra del Tallat i el Montsant fins als cims pirinencs, amb els protegides planes dels secans i la silueta prominent de l’església gòtica de Preixana en primer terme.

LLUM ENTRE CEPS

Celler Antoni Giribet

c/ Verge de l’Horta, 16, Preixana,

650 395 341

Val la pena aturar-se un moment a Preixana per comprar algunes ampolles al celler Antoni Giribet, que en poc temps s’està fent un nom entre els degustadors més exigents, per la qualitat d’una producció limitada, provinent de vinyes pròpies, en terme de Verdú. Es tracta de tres negres amb personalitat. Gínjol és un syrah macerat 15 dies en dipòsits d’acer i criança de 10 mesos en barrica de roure francès, net i brillant, potent i complex, de gust accentuat. Mil Sons combina ull de llebre i cabernet sauvignon, amb idèntic procés d’elaboració, aromes de fruita i flors, elegant i de bona entrada. Glops barreja quatre varietats, amb criança de catorze mesos, intens i profund, untuós i refinat. Uns vins lluminosos.