Castells, esglésies i pont

Camarasa, al cor de la Noguera, poc més avall de la confluència del Segre i la Noguera Pallaresa, havia sigut (i encara ho deu ser, perquè el títol nobiliari persisteix, hores d’ara en mans de Victoria Elisabeth von Hohenlohe-Langenburg: sí, Elisabet, com l’actual alcaldessa) la capital d’un territori conegut com el Marquesat. El primer marquès de Camarasa, nomenat per Carles I el 1543, va ser un tal Diego Sarmiento de los Cobos, que pel llinatge ja s’endevina que no era cap veí. Avui dia, Camarasa limita la capitalitat a un extens però despoblat municipi, que inclou els nuclis de Sant Llorenç de Montgai, Fontllonga, Baronia de Sant Oïsme i Figuerola de Meià, tots digníssims objectius d’una excursió, per diverses circumstàncies, monumentals o paisatgístiques.

La vila aturonada de Camarasa s’erigeix ran de C-13, popularment carretera del Doll, al centre d’un cubell format per la clotada a les dues ribes del Segre, closa a l’altre cantó per la cantelluda muntanya de Sant Salvador, coronada per crestes com espases, avantguarda dels vessants abruptes i rocosos de la serra del Mont-roig, un topònim que respon a la coloració vermellosa d’aquelles cingleres. Com que la part alta i antiga del caseriu resulta laberíntica, s’aconsella aparcar a baix a l’entrada, prop de la que va ser caserna dels civils o del restaurant Can Pere. Des d’allí, trescant una estona per carrers estrets i costeruts, amb regust pairal, s’assoleix el replà en què s’aixequen l’ajuntament i l’església nova, de cimbori elevat, campanar rabassut i rellotge amb números romans. La vella, d’església, es troba una mica més amunt, i no pas sencera. Sota l’advocació de Sant Miquel, romànica amb algun element ogival com la volta del creuer, se’n conserva sobretot un majestuós absis d’elegants arcuacions. També es poden veure allà a prop l’esventrada “torre del moros” i altres vestigis dels castells medieval i carlí, on s’ha habilitat un mirador de vistes impressionants. Mig quilòmetre aigües amunt, envoltat d’una zona de lleure, sorprèn gratament la imatge romàntica del pont vell o “pont trencat”, que tenia set arcs gòtics i només en queda un de complet i sis pilars amb tallamar. Ja estava prou malmès i una voladura el març del 1938 el va deixar com és ara, romput però admirable.

Brases, cassoles i forn

Can Pere

av. Jaume I, Camarasa, 973 420 279

A peu de carretera, el restaurant Can Pere porta més de setze anys oferint una cuina familiar i tradicional, molt del país, a preus certament populars. Menús diaris els feiners al migdia a 12,75 euros, els dissabtes per 18,50 i carta els diumenges (tanca dimarts per descans setmanal). Les carns a la brasa hi tenen un pes específic, igual que alguns guisats o cassoletes i diversos plats al forn, com el lluç, el rap o el turbot. Val a destacar l’amanida de favetes amb foie o formatge de cabra, espinacs amb salmó, sopa de peix, caragols a la llauna, bacallà a la mel, tall rodó, fricandó, civet de senglar, cabrit arrebossat o confit d’ànec amb dàtils. Sorbets, coulant, gelat de figues amb mascarpone.