Vora el cel

Niu d’àguiles al caire d’un esperó rocallós albirable des de lluny, enlairat sentinella de l’accés al Pallars per migdia, el poble de Llimiana atreu els degustadors de l’arquitectura romànica i de les vistes panoràmiques (també del mostillo, típica menja compacta a base de most de raïm bullit, farina, nous i sucre, que hi protagonitza una fira local cada octubre).

S’hi puja per una carretera que es desvia de la C-13 pel pont sobre l’embassament de Cellers, poc després del congost, vuit quilòmetres en total de revolts ascendents, la segona meitat del trajecte bastant més ampla i llisa, amb ratlla blanca al mig i cuneta americana. Enfilats a dalt de tot, que és a quasi 800 metres, val més aparcar just abans de les primeres cases, vora una talaia amb un parell de cartells que ajuden a situar els diversos elements del paisatge adust de la Conca de Tremp, a banda i banda de la Noguera Pallaresa.

Havent entrat pel carrer del Castell al petit nucli, de seguida es percep que està força endreçat, tant per l’enllosat del terra com per les façanes repicades, de què pengen uns fanals d’època que aporten un aire romàntic. Fora de l’estiu i alguns caps de setmana, hi impera una calma absoluta. La veritat és que, tant o més que les vistes, a Llimiana sorprèn el silenci. Sorprèn i corprèn.

Arribats a la plaça del Fossar Vell, entre un reng de xiprers i un d’acàcies, cal adreçar-se a la part posterior de l’església de la Mare de Déu de la Cinta per admirar un triple absis romànic del segle XI, restaurat i visible fa només un parell de dècades. Un monument de primera categoria, amb pilarets adossats, arcuacions llombardes i les tres cobertes de llosetes.

I a l’altre costat de temple, la plaça Major, presidida per una torre d’aigua circular, ara folrada de pedra. Girant de nou a la dreta, es passa per la casa-museu del doctor Josep Bonifaci, que va ser metge de Stalin, i es baixa al mirador de l’Abat, espectacular estructura d’arcades pètries i cavalls de fusta, amb barana metàl·lica i bancs per seure a esplaiar-se una estona davant del panorama: l’esquena obaga del Montsec, el trau de Terradets, l’allargassada taca blavenca o verdosa del pantà, els ressecs serrats de l’altra riba...

Vora l'Aigua

Hotel Terradets. C-13 km. 75, Cellers. 973651120

A baix, ran de l’embassament de Cellers, l’hotel Terradets de tres estrelles, dotat d’una gran piscina i amplis espais comuns, ofereix habitacions amb vistes aquàtiques i diversos menjadors panoràmics. S’hi pot dinar a la cafeteria, al bufet lliure o al Restaurant del Llac. En aquest darrer, el menú de 25 euros constitueix una proposta gastronòmica ben interessant: amanida de formatges pallaresos i yakitori de cansalada, fideuà amb fumet de roca, parmentier amb pop caramel·litzat, caragols a la llauna o saltats amb allets i timó, espatlla de corder rostida, melós de vedella, entrecot, orada o tronc de lluç, pastís de formatge o pastanaga, cremós de mató... Vins del Jussà.