Balcó de la plana

A Bellmunt d’Urgell, comarca de la Noguera, s’hi pot pujar per carretera des de Bellcaire, des de les Penelles o des de Montgai. Els dos primers accessos arribant-hi pel sud, el darrer pel nord, a l’altra cara del turó on es dreça aquest poble d’uns dos centenars de veïns, a 380 metres d’altura, que mirats des de baix semblen bastants més per contrast amb la vasta planúria urgellenca, en un extrem de la qual se situa, cloent a part la clotada que s’estén fins als contraforts garriguencs.

Un dels promontoris de l’ondulada serra de Bellmunt-Almenara, com l’anomenen els geògrafs.

Val la pena enfilar-s’hi per dos motius principals, corresponents a dos reclams de caràcter turístic, l’un patrimonial, l’altre paisatgístic.

Podríem afegir-ne un de literari, perquè a la part més alta del nucli una làpida indica la casa natal de l’escriptor i periodista Domènec Pallerola (1903-1993), que signava els seus papers amb el pseudònim Domènec de Bellmunt. El primer dels referits al·licients que justifiquen la visita és l’església de Sant Josep, declarada fa un any Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric.

En paral·lel, el consistori procedia a arranjar-ne urbanísticament l’entorn, sobretot els dos trams d’escalinata que ascendeixen fins al temple. La seva fàbrica conserva destacats elements constructius d’un gòtic tardà i renaixentistes.

En destaquen, observant la seva harmoniosa façana, l’elegant portalada d’arc de mig punt sobre columnes estriades, l’esplèndida rosassa que conté dibuixos geomètrics de pedra finament treballada i un campanar lateral, amb el rellotge i les campanes de rigor, culminat per un parallamps i els altaveus dels pregons. El segon atractiu de Bellmunt, fent justícia al descriptiu i escaient topònim, és el seguit de perspectives que s’obtenen des de diversos punts del carrer Major i adjacents, circumstància que explica el renom de Balcó o Espia de la plana amb què sovint se l’ha designat.

A septentrió i a migdia, però també bastant a llevant i ponent. Gairebé a 360 graus.

Per un cantó, l’extensa esplanada fins al Montsant i la serra de la Llena. Per l’altre, cap a amunt, la ribera del Sió, Montroig, Montsec i els cims pirinencs.

En aquesta direcció, disposa d’un mirador al final del carrer Calvari, dotat de bancs per seure a esplaiar-se amb les vistes.

Abans o després de pujar a Bellmunt, val la pena passar per VeritFruit a Bellcaire, tot i que també es poden adquirir els productes per internet i a la nova botiga del carrer Pau Claris, 184, de Barcelona.

En tan sols una dècada d’existència, l’empresa ja ha obtingut un gran nombre de reconeixements internacionals a la qualitat i originalitat de les melmelades i conserves naturals que elaboren de forma artesanal –una cinquantena de sabors diferents– a partir de primeres matèries majoritàriament de collita pròpia, com les de taronja amarga amb xocolata, llima amb safrà del Montsec, pètals de rosa, figa, cafè, cabell d’àngel, carabassa amb coco, poma amb calvados, etc. També cremes de verdures, fruita fresca i fruites seques, licors.

.