Vila vermella

A 65 km i una hora amb cotxe des de Lleida, formant part de la comarca tarragonina del Baix Camp, Prades s’aclofa en un altiplà al capdamunt del massís muntanyós que en pren el nom, a 950 metres d’altitud, una posició encimbellada que converteix la localitat en destinació estiuenca ideal, si bé també força atractiva en primavera i a la tardor, quan esclata el festival de cromatismes vegetals als boscos que l’envolten, sobretot de castanyers. Castanyes i patates són els productes típics de l’encontrada.

És coneguda com a vila vermella pel color dels carreus de pedra arenosa, un roig fosc tirant a rovellat, amb què hi van ser bastides la majoria d’edificacions i les muralles medievals, vestigi del poderós comtat de Prades, de què es conserven uns quants trams del perímetre fortificat que encara es pot resseguir i que enclou les escasses restes del castell d’origen islàmic, a més de diversos portals d’accés al nucli antic, catalogat com a conjunt historicoartístic.

Un d’aquests portals, de grosses dovelles i matacà sobreposat, que es repenja al cantó de l’església de Santa Maria, ofereix l’entrada principal al recinte emmurallat i alhora una de les imatges més difoses del municipi, fent joc amb una creu de terme del segle XIII, els alts contraforts del gran absis de la fàbrica gòtica i el cim punxegut del campanar vuitavat. L’altra imatge característica de la població és la part de davant del temple, que dona a la porticada plaça Major, tot just travessat el referit portal, amb la font esfèrica en primer terme. D’aquella bola pètria que evoca el globus planetari, l’exemplar més destacat a tot Catalunya de font renaixentista, en raja aigua –i amb motiu d’alguna festa, xampany– per quatre canelles de bronze, encarades als quatre punts cardinals. Contrastant amb la vermellor de la façana eclesial, el blanc rosadenc d’una portada de quatre columnes, del cercle que delimita la rosassa i del frontis superior. Sota els amplis porxos de l’extensa plaça quadrada, sempre plena de gent en caps de setmana i vacances, s’arrengleren botigues i restaurants. Abans o després de deixar-hi alguns diners, val la pena fer un tomb pels carrers que hi conflueixen, flanquejats per cases velles però quasi totes ben restaurades, del to vermell dominant.

Cuina d'estrella

Tretze Pams

Pl. Major, 15, Prades, 977868000

Davant de l’església i sota el porxo cantoner de plaça Major amb carrer Major, el restaurant Tretze Pams presenta el local més modern i l’oferta culinària més al dia de Prades, digna de figurar en alguna guia gastronòmica. En un dels seus quatre menjadorets acollidors és possible degustar plats que combinen productes de proximitat, receptes tradicionals i tocs creatius que en realcen els sabors. Dijous i divendres, magnífic menú per 22 euros integrat per tres entrants, un principal i postres, vi inclòs. Caps de setmana a la carta, una mica més car. Exemple: carpaccio de gamba, bacallà confitat amb espinacs o corder al forn amb parmentier trufat i bolets, tiramisú de limoncello.