Al seu lloc

Novetat molt esperada: gràcies a la bona disposició del bisbat d’Urgell, titular del temple, finalment podran ser visitades de forma regular, amb guia professional, les pintures murals de Sant Serni de Baiasca, potser les úniques de per aquí que es conserven –les autèntiques, no una reproducció– al seu emplaçament originari i no en un museu. El guia es diu Ivan Catena, de Terra Viva Activitats, amb experiència al parc de l’Alt Pirineu, especialista en romànic de la vall de Cardós.

Les visites seran els diumenges a les 11 i els dijous a les 5, d’una hora i mitja, perquè a part de les detallades explicacions sobre els frescos, d’un gran valor artístic i històric, abasten el conjunt del temple i la resta del poble, també força interessants. S’estipulen grups d’un mínim de cinc, al preu justificadíssim de 10 euros per cap, per bé que si no són tants caldrà satisfer l’import global de 50 euros.

Telèfon de contacte: 645561922.

Baiasca és un petit nucli del municipi de Llavorsí, en un coster solà a 1.200 metres d’altitud de la vall del riu que porta el mateix nom.

S’hi arriba per un trencall a uns cinc quilòmetres més amunt de Llavorsí per la C-13, just després del túnel, seguint quatre quilòmetres una carretereta de muntanya fins a Arestui i encara tres quilòmetres més de pista sense asfalt però de bon passar. Havent aparcat a baix a l’entrada del tarter de cases amb façana de pedra i coberta de pissarra, enfilant-se per carrerons esglaonats s’ateny l’església, precedida d’un cementiri diminut.

Tot pujant, a un cantó es pot guaitar dins del forn comunal obert de 1945 fins a finals dels vuitanta, proveït encara d’alguns mobles i estris de l’ofici. De l’antiga parroquial de Sant Serni, on ja no es diu mai missa, en destaquen els absis amb arcuacions, una galeria lateral superior sobre un mur de carreus multicolors, quatre altarets a la nau blau cel amb imatgeria naïf i les al·ludides pintures, del XIII, ocultes darrere d’un retaule barroc de fusta: un Crist en majestat de cos sencer però amb el cap esborrat, per damunt uns àngels, per davall apòstols.

Dessota el presbiteri, una cripta del segle IX amb petita volta, com una cabana de pastor.

Arestui, a tres quilòmetres de Baiasca, és un poblet aturonat enmig de boscos (segons Coromines, el topònim d’origen iberobasc significa roureda), amb l’església a la part baixa. Hi funciona un alberg refugi d’habitacions amb lliteres amples i confortables per a quatre o vuit persones, dotades de bany propi i calefacció a l’hivern.

També ofereix esmorzars i àpats en règim de mitja pensió, una cuina senzilla i tradicional muntanyenca amb verdures de l’hort propi, en un menjador espaiós, vora una sala polivalent. Jardí amb barbacoa ideal al bon temps.

S’admeten gossos ben educats. Punt de partida d’excursions pels voltants, esquí i possible etapa de la travessia transpirinenca en BTT.

.