Al cor de l'enforcall

El municipi de Vilaller intensifica l’aposta pel turisme, en el seu vessant més familiar i sostenible: després de col·locar plafons informatius en diversos punts de la població, refer la passarel·la per a vianants sobre la Noguera Ribagorçana que uneix dues ermites als afores en un circuit per passejar entre notables elements patrimonials i de portar a terme les actuacions necessàries per tal de mantenir-se dins la qualificació de vila florida –sobretot posar parterres i flors a molts racons–, ara acaba d’estrenar nova marca promocional, el lema Vilaller enamora i el dibuix de tres arcs de l’antic pont romànic representant la lletra ema, que remeten a passat, present i futur d’una comunitat local amb molta història, i també obrir una oficina d’informació turística.

Vilaller compta amb tres avantatges clars per avançar en aquest camí.

D’una banda, una respectable oferta hostalera i comercial, tenint-ne en compte dimensions i demografia. De l’altra, una situació estratègica, en tant que lloc de pas al mig mateix de l’enforcall geogràfic de tres burxes de gran potència a l’hora d’atreure viatgers, com són les valls de Boí, d’Aran i de Benasc (en general de tota la Ribagorça d’administració aragonesa).

Finalment, l’interès que suscita el mateix nucli antic, d’un pintoresc accentuat, a redós d’una penya rocosa antany coronada pel castell feudal, que retrotreu qui s’hi endinsa a èpoques pretèrites. El recorregut per aquest dèdal de típics carrerons solitaris i silenciosos, on el temps sembla aturar-se, s’inicia per un portal mig ocult –ara ben indicat– en un angle de la plaça de Sant Climent, ombrejada de plataners al centre, on es dreça l’àmplia façana de l’església de la referida advocació, rematada per un robust campanar vuitavat barroc.

Enllà de l’esmentat portal, llarg i en colzada, es fa present com en un somni l’entramat d’estrets vials i carrers en ziga-zaga, sovint costeruts i de vegades esglaonats per salvar els desnivells, de la vila closa medieval, bastida entre els segles XII i XV. De l’axial carrer del Mig surten els ascendents de l’Alba i del Cap de la Vila, que conflueixen dalt de tot en un petit mirador amb un parell de bancs per seure a contemplar la vall de Barravés, riu amunt, i les muntanyes dels encontorns, com ara els pics de Comadelo i Menada.

A la part més alta i ombrejada pels plataners de la cèntrica plaça de Sant Climent, just davant de l’església de Vilaller i vora el portal d’accés a la vila closa, el bar restaurant Ca Txambonet ofereix la possibilitat de dinar o sopar, a l’interior o en una terrassa a la fresca, a base d’una proposta culinària informal que inclou tapes fredes o calentes, entrepans (a destacar el txambo, inspirat en el nom de la casa, que porta llom, cansalada viada, ou ferrat, enciam i maonesa, acompanyat de patates fregides), hamburgueses de diverses classes (inclosa una de vegetariana), plats combinats i menges típiques com corder o vedella a la brasa, així com un extens repertori de còctels.

.