De font en font, a Peramola

La tardor és l’època ideal, sense descartar la resta d’estacions, cadascuna amb els seus al·licients botànics i paisatgístics, per gaudir dels colors, les olors i els sorollets naturals o més aviat el silenci espès del camí de les Fonts, obert ara fa una dotzena d’anys, un cop enllestides les tasques de desbrossat i senyalització, als afores de Peramola. Un agradable passeig de tres quarts d’hora de durada, més les estones per aturar-se a reposar en bancs instal·lats a l’efecte (reposar, meditar, conversar, observar o fotografiar) i informar-se sobre la flora, la fauna o la geologia, certament espectacular, d’aquells idíl·lics paratges en uns plafons col·locats al marge del sender, que discorre a través de la frondosa clotada protegit per una barana de tronquets, de vegades planejant, d’altres ascendint o costa avall, en pendent suau o esglaonat.

Un indret recòndit i ombrívol, d’aspecte gairebé selvàtic, certament edènic, perquè retrotreu al paradís terrenal, però situat pocs minuts abans de les cases del veïnat peramolí. El camí pot ser emprès partint de la cruïlla de davant dels restaurats antics safareigs públics, prop dels quals convé aparcar, i ressegueix aigües amunt el curs angost del torrent que brolla de la font del Cristo.

Abans caldrà baixar caminant des dels referits safareigs fins al fons del barranc, havent passat vora les piscines. Aleshores, endinsats ja en plena vegetació riberenca pel traçat que marquen oportuns indicadors de fusta, la primera font que trobarem és la de la Vila, d’on raja un líquid sense calç que els veïns empraven per coure els llegums.

Més endavant, apareixen el pontet romànic –i romàntic– del vell camí ral de Gavarra i les ruïnes de la Mantequeria Centrífuga del Segre, fàbrica construïda en 1925 per elaborar mantegues i formatges aprofitant la força hidràulica. A la font del Mig es pot llegir un poema de l’escriptor local Josep Espunyes, guardonat enguany amb la Creu de Sant Jordi, en què es declara fascinat per la “plàcida remor” del rierol i pel murmuri de l’arbreda. Deixant enrere la font del Caner, un altre poeta, Miquel Martí i Pol, que estiuejava aquí dalt, dona nom a un espai d’esbarjo. Tres fontetes més –la d’en Vila, l’esmentada del Cristo i la del Poble– culminen la ruta.

De cel en cel

Hotel-Restaurant Can Boix

973.470.266 Peramola

Justament va ser Martí i Pol, client assidu de la casa, qui va descriure l’hotel Can Boix, prop de Peramola, com “un tros de cel a la terra”. I no exagerava, perquè aquell prestigiós quatre estrelles ofereix una experiència quasi celestial, tant pel que fa a l’allotjament en espaioses i confortables habitacions i els serveis complementaris o l’entorn únic, sota el rocam i entre boscos, amb vistes excepcionals de la ribera d’Oliana, com la cuina d’altíssim nivell del xef i propietari Joan Pallarès, assistit per la seva simpàtica esposa Teresa al menjador panoràmic. Carta de plats combinant proximitat, tradició i tècniques modernes, o sensacional menú degustació per 76 euros. Inoblidable.