Set ermites i una església

Sosté la llegenda que un pastor de Bossòst es va trobar amb un monjo per aquelles muntanyes i li va expressar l’angoixa dels habitants de la localitat aranesa per la possible arribada de la pesta. El religiós li va dir que animés els seus conveïns a aixecar un seguit d’ermites per protegir-se dels virus.

Ningú no en va fer cas, de manera que el bon home va tornar a veure el tonsurat, el qual li faria unes marques a l’esquena per poder-les mostrar a aquells incrèduls. Aleshores sí que se’l van prendre seriosament i van bastir set ermites a les entrades de la vila.

Avui dia, transcorreguts bastants segles, i amb la devoció popular a la baixa, les set petites construccions formen les set etapes d’una ruta turística a l’entorn del municipi estès al llarg de la Garona, a les quals convé afegir pels seus innegables mèrits monumentals l’església romànica de la Mair de Diu dera Purificacion, erigida entre els segles XI i XIII, que mereix ser tinguda sobretot en compte pel campanar, l’absis i l’ornamentació primitiva però de gran valor artístic de les dues portes. A fi d’informar-se sobre l’itinerari referit, abans d’emprendre’l, que caminant a pas normal dura una horeta, idoni per recórrer una població d’altra banda interessant de visitar per motius comercials o gastronòmics, sovint força concorreguda per turistes d’un sol dia procedents de la veïna França –de fet, cal tenir en compte que els horaris de botigues i restaurants acostumen a regir-se pels costums de l’altre costat de frontera, de manera que sovint tanquen una bona estona abans que aquí–, anava dient que per obtenir una informació més precisa es pot consultar a internet o bé trucar, i si s’escau passar-hi en persona, a l’oficina de turisme, en una caseta ran mateix del riu.

Les ermites o capelles, cadascuna amb un plafó explicatiu, són les de la Pietat (a la foto) i Sant Roc, a un extrem i l’altre del nucli, la de Sant Fabià just travessat el pont, les de Sant Cerat i Sant Joan Crisòstom a la part alta, la de Santa Eulàlia –quatre parets en una cova però amb vistes magnífiques– encara més amunt, i la de Sant Antoni, una mica allunyada, al vell camí del Portilhon.

Un dels clàssics de la notable i diversa oferta gastronòmica de Bossòst és El Portalet, a l’altra riba de la Garona, en un edifici rústic de pedra fosca acolorida per l’heura.

Obert en 1984, amb el canvi de generació al capdavant del negoci ha evolucionat cap a una cuina d’autor, imaginativa sense allunyar-se de la tradició, basada en bons productes frescos de temporada, fusionant sabors amb resultats molt satisfactoris. El xef planteja dos menús, el primer per 49 euros, que permet escollir un entrant, una carn o un peix i unes postres d’entre les nombroses propostes de la carta, el segon per 63 evita la disjuntiva entre carn o peix, perquè inclou un plat de cada secció, quatre en total.

.