Casa de la Sal

Tot i que endegat el projecte bastant abans, el Museu de Gerri de la Sal, que pivota justament sobre el producte que protagonitza la història i el comentari toponímic de la localitat pallaresa, funciona des de fa una dècada, inaugurat en 2012 a l’antiga Casa de la Sal, antigament Reial Alfolí, un edifici impressionant de planta baixa i tres pisos construït al segle XVIII. En aquell enorme magatzem repartit en tres grans naus que sumen 635 metres quadrats de superfície, sota altíssimes voltes i arcades de pedra que sostenen un ferreny entramat de bigues i cavalls de fusta, s’havia portat a terme tradicionalment el procés d’elaboració i comercialització (descarregar, pesar, moldre, empaquetar o ensacar, vendre a l’engròs o al detall) de la sal obtinguda des de temps immemorials a les salines pròximes, situades sobretot al marge dret de la Noguera Pallaresa al seu pas pel poble, aprofitant l’aigua salada que brolla d’algunes fonts dels encontorns, vestigi d’una remota mar interior i dels sediments minerals acumulats al llarg de milions d’anys: l’aigua de pluja s’infiltra a la terra, dissol el clorur sòdic i acaba aflorant, conduïda per mitjà de canalitzacions –les arcabotes de pedra folrades amb taulons de fusta– fins a les eres on s’asseca i es recull la blancor salabrosa.

O es recollia, perquè l’activitat ancestral que donava feina a la majoria dels veïns ha quedat reduïda a la mínima expressió, simple testimoniatge de caràcter artesanal o turístic.

Disposades en aquell espai de clarobscurs corprenedors, les eines i màquines pròpies de l’ofici, entre les quals el molí, s’alternen amb plafons que ofereixen una exhaustiva informació, reblada per dos audiovisuals.

Una maqueta a escala il·lustra sobre la vasta extensió que ocupaven les salines. L’interès de la visita és inqüestionable.

Transcorregut l’estiu, l’horari resulta més limitat: dissabtes i diumenges de 10 a 14, però havent reservat abans als telèfons 630056138 o 973662040 o bé a l’adreça reservesmuseugerri@gmail.com. Els mateixos dies s’hi organitzen visites comentades a les 11 i a les 13.

Val molt la pena completar l’experiència amb la descoberta per fora i per dins de l’església del monestir de Santa Maria, joia del romànic pirinenc, just a l’altre cantó de riu, que abordaré en aquesta mateixa secció diumenge vinent.

En un bastiment de planta baixa al costat de l’antic magatzem que avui acull el museu, anomenat el toldo, es venia la sal al públic.

Ara l’han reconvertit en una agrobotiga amb petita zona de degustació, annexa al taulell d’entrada i alhora oficina de turisme, on poden ser adquirits els potets de vidre que contenen la sal produïda per un dels pocs saliners encara actius, però també altres productes artesanals de la comarca, com salers de fusta, clauers, cendrers, carteres de pell, bosses de roba, camisetes estampades, llibretes, sabons i cosmètics naturals, aglans aromàtics, flors dissecades en forma de punt de llibre, herbes seques, ratafia, galetes, conserves i patés, cerveses, infusions...