Claustre de sol i boira

Ara a l’hivern, hi ha molts dies, sobretot de bon matí, que la boira habitual a la plana de Lleida arriba just fins als peus del convent de les Avellanes, en terme d’Os de Balaguer. S’esdevé aleshores el curiós fenomen que el punxegut campanaret del recinte monàstic s’eleva com surant per damunt dels flocs de vapor gèlid i gris. Algunes vegades, però, l’encontre de sol encara tímid i boirina ja esfilagarsant-se es produeix al propi claustre de l’antic cenobi medieval.

Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes s’aixeca en un paratge una mica enlairat de les Aspres de Balaguer, ran mateix de la carretera C-12, més o menys a mig camí entre la capital de la Noguera i el port d’Àger.

Un indret d’una força tel·lúrica palpable, tot l’entorn convertit en parc ideal per al passeig, la meditació i la possible pregària. A l’altre costat d’esplanada amb funcions d’aparcament, per sobre del frontó on solien jugar a pilota a mà els novicis, quan tot allò era noviciat dels maristes, abans que no en fos residència de germans vells i retirats, molt després que la desamortització ho arrabassés als monjos premostratencs que l’havien erigit al segle XII, alguns dels quals novicis serien afusellats d’esquena a aquesta llarga paret granat durant la passada guerra civil (encara s’hi poden veure forats de bales) i reposen a l’enjardinat cementiri de tombes simètriques d’allà a damunt mateix, s’enfila una escalinata de 79 esglaons que emula la bíblica escala de Jacob i des de dalt ofereix una panoràmica privilegiada del monument, en particular dels impressionants contraforts, gàrgoles i finestrals dels absis gòtics del temple.

La seva condició actual d’hostalatge obert a tothom propicia que l’edifici sigui visitable tot el dia amb plena llibertat. La gran font de l’erudit abat Caresmar vora la porta, la recepció amb botiga de productes artesanals, la sala capitular, el refetor folrat de rajoletes, el claustre neoromànic de pilars i capitells doblats delimitant un rectangle de gespa presidit per l’escultura del pare Champagnat amb un parell d’alumnes, l’església de planta de creu llatina amb la nau escapçada però d’altes voltes amb arestes i capelles que havien acollit les sepulcres gòtics dels comtes d’Urgell, autèntiques filigranes pètries ara al museu The Cloisters novaiorquès.

VISTES AL CLAUSTRE

Hotel Restaurant Bellpuig de les Avellanes

C-12 km. 181, 973.438.006

L’hostatgeria del monestir ofereix àmplies habitacions de decoració sòbria però ben confortables, en un relaxant ambient de calma monàstica. A fons del claustre, visible des de les taules a través de vidrieres, el modern menjador convida a gaudir tots els dies, per dinar o sopar, d’alguns menús com l’Astronòmic o l’Aperitius de l’Abat o el vegetarià o un de degustació molt complet, a més de les nombroses especialitats de la carta: caragols a la llauna, caneló d’ànec i foie-gras, llagostins en tempura, arrossos de conill o de sípia i llagosta, llom de bacallà amb beixamel trufada o peus farcits de melós de vedella, textures de xocolata i regalèssia o pastís de llimona i mascarpone, etc.