Jussana i sobirana

Dos pobles en un, tal com ocorre a la vila propera de Sant Ramon i la Manresana, on amb el temps dos nuclis antigament separats per un descampat s’han anat ajuntant, si bé la vella distinció encara es nota. En el cas de Sant Ramon es tracta d’una unió en horitzontal i a les Oluges vertical, de manera que històricament tenim una Oluja de Baix o Jussana i una Oluja de Dalt o Sobirana, repenjades en un coster solà i ressec, cadascuna amb el seu propi temple i castell.

Per cert, el topònim Oluja faria referència, segons alguns estudiosos, a aigües estancades, i per d’altres, sens dubte una tesi més elegant, a unes fargues en què s’hauria forjat ferro o altres minerals en aquell precís indret.

S’hi accedeix, des de ponent, passat Cervera, per un trencall a mà esquerra de la carretera de Calaf, solitària d’ençà de l’obertura de l’Eix Transversal, que supera per un pontet el curs serpentejant i de cabal irregular del Sió, voreja la modesta ermita de Santa Engràcia, mig oculta entre l’arbreda, i s’enfila cap al replà de la plaça Major, on convé aparcar. Aquest espai rectangular és presidit per la façana imponent del castell, al final d’una placeta mirador.

Acollint actualment les oficines municipals, l’edifici apareix documentat ja en 1072 i se sap que va albergar Ferran el Catòlic. Convertit en un palau senyorial, la seva part davantera presenta dos cossos de murs gruixuts de pedra clara del país, l’un corresponent a la torre quadrangular majestuosa i compacta, amb una font encastada, dotats tots dos de finestrals renaixentistes guarnits amb motllures, algun dels quals protegit per una reixa que li dona un aire guerrer.

Just al girar la cantonada, l’església de Santa Maria, gran, de formes clàssiques i on es venera la Mare de Déu de Gràcia, trobada sota un pi. Pujant a peu per carrerons laberíntics o bé amb cotxe per una pista asfaltada que va a voltar per darrere de les cases, s’arriba a l’Oluja superior, en una placeta entre les ruïnes del castell bastit als segles X o XI, identificable pels panys de muralla i la porta dovellada, i l’esglesiola de Sant Salvador, amb campanar de cadireta i bones vistes.

Igual que succeeix amb la tribuna moderna que desfigura el frontal del castell de la vora, una torre elèctrica annexa a la fàbrica romànica malmet una mica la pintoresca estampa de Sant Salvador, la petita església erigida al capdamunt de la costa solana de les Oluges, dotada d’espadanya amb una campaneta i un banc de pedra a cada cantó de la porta.

Des d’allà dalt es domina un privilegiat panorama de la vall del Sió, closa a llevant per un serrat d’on emergeix una legió de gegantins molins blancs i recorreguda pel curs sinuós del riu, flanquejat per una franja verda de vegetació riberenca. Elevant-se sobre un turó de l’altra banda, Montfalcó Murallat, com un fantàstic vaixell de carreus platejats sorgit d’un somni.

.