Hospitalera i hospitalària

El passat 25 de juny, organitzada per l’activa associació Palatium, que pren el nom del topònim original de la localitat, se celebrava la primera jornada de “rememoració” de Palau de Noguera com a “vila hospitalera”.

Tot un dissabte d’activitats culturals, acadèmiques, recreatives i gastronòmiques, a més d’una nova fira del territori, per tal de reivindicar la importància històrica d’aquest nucli agregat en 1972 a l’extens municipi de Tremp. Era el febrer de 1162 quan els comtes de Pallars donaven a l’orde de l’Hospital la carta de poblament d’un llogaret ran de la Noguera Pallaresa, aigües avall de Tremp, anomenat en aquells dies Palatium o Palatio, pel fet que els referits nobles hi disposaven d’un palau.

En 1372, el comanador de Susterris hi erigia un priorat, a l’església parroquial. Els hospitalers, uns frares que solien ser alhora guerrers, tot i que també podien consagrar-se al sacerdoci, vestien hàbit negre amb una creu blanca de vuit puntes, corresponents a les vuit benaurances.

Aquells cavallers tonsurats van convertir el poblet fluvial en una vila closa, defensada per un perímetre de muralles, en què podien distingir-se algunes torres i barbacanes. Un fossat tot al voltant i dos ravals extramurs completaven el mapa, encara avui força perceptible, igual que diverses raconades d’una estructura urbanística que respira medievalisme, acrescut per l’existència dins l’antic recinte emmurallat d’elements arquitectònics propis de l’època, com portals, carrerons coberts o casals –cal Cirildo o cal Prior– de finestrals gòtics i portes amb dovelles.

Passejar per allí constitueix un viatge en el temps. Actualment hi viuen una quarantena de veïns, si bé segons l’hora costa de veure ningú pel carrer, i hi funcionen dos forns de pa, dada curiosa tenint en compte un cens tan curt, però és que tenen els punts de venda a fora.

Per arribar-hi, cal desviar-se de la C-13 uns tres quilòmetres abans de la capital del Jussà, pujant del sud. Un cop al carrer Major, per un costat s’arriba al portal d’Avall, que dona a una ronda exterior ombrejada per l’arbreda riberenca, i per l’altre a l’església, edifici barroc construït a partir de 1761 que conté fins a set retaules molt lluents, de tan daurats. La clau del temple es pot demanar a la senyora Teresa Sopena (616939192).

Pictòrica i històrica

Just entrant a Palau de Noguera, havent deixat una mica enrere la gasolinera de BonArea, podem admirar el llarg mural que omple un cantó i part de la façana d’una nau de la cooperativa agrària de Sant Antolí. Iniciativa també de l’associació Palatium, el va estar pintant durant tres mesos l’artista londinenc Peter Alan Hull, establert a la veïna població de Suterranya des de fa uns 15 anys.

Hi va plasmar diversos episodis històrics de l’antiga vila hospitalera, com la donació de la carta per part dels comtes pallaresos, una imatge recreada de com devia ser aquell lloc en l’edat mitjana amb les torres i muralles, la processó anual a l’ermita de Susterris o alguns monjos-soldats tal com els representaven a les escultures dels sarcòfags.