Ramon Arnó: "Els anomenats nadius digitals estan perduts a la xarxa si no els donem eines"

S’ha donat de baixa del Whatsapp i no el troba a faltar. “T’estalvies moltes tonteries”, assegura. Al súper rebutja la targeta de client. “La meua intimitat val més que els 0,36 euros que em descomptaran del bistec que acabo de comprar si dono el meu número de telèfon”. Ramon Arnó és un advocat especialitzat especialista en aspectes jurídics de la societat de la informació. Des de La Família Digital assessora pares, mestres i menors.

Utilitzem bé les xarxes socials?

És una pregunta de difícil resposta. Les xarxes socials són una eina molt potent que no és bona ni dolenta, sinó que depèn de l’ús que se li doni. Ara fa poc llegia el cas d’una nena de sis anys que va utilitzar l’empremta dactilar de sa mare adormida per gastar- se 250 dòlars en Pokémons en una pàgina web. Això ens hauria de fer reflexionar: els nadius digitals no existeixen. Poden dominar l’eina, però no tenen recursos. Els adults ensenyem a la canalla a mirar si ve un cotxe abans de creuar un carrer, però els deixem entrar al món digital sense cap mena de control. A ningú no se li ocorreria donar-li les claus d’un Ferrari a una criatura per més que li agradin els cotxes. Potser el sabria engegar. Potser faria una derrapada, però al primer revolt es podria estimbar. Un nadiu digital sabria sobreviure a la selva 2.0. Ells no es poden considerar nadius perquè prenen mal constantment. Els hem de donar eines perquè no vagin perduts, de la mateixa manera que els ensenyem a comportar- se al món real.

Hem renunciat a la privacitat?

Sí, i això tampoc no és bo ni dolent per ell mateix. Però se n’ha de ser conscient. El reglament europeu 679/2016 aprovat per la Unió Europea, serà molt important en aquest sentitr. Ara, quan et dónes d’alta en una xarxa social ho tens tot obert per defecte. Com si et donen les claus d’una casa sense portes ni persianes. Aquesta nova normativa és molt interessant perquè dóna més eines als usuaris.

Com el dret a l’oblit?

Exacte. Si fa vint anys es va condemnar un metge per mala praxi, per posar un exemple, no pot ser que quan algú faci una cerca a internet per buscar el telèfon de la seua consulta li surti això. Si es va publicar en premsa no s’esborrarà, però no sortirà enllaçat al seu nom.

I aquesta normativa ja s’aplica?

No entrarà en vigor fins al 24 de maig de 2018 per donar temps a les empreses a adaptar-se. Una altra cosa molt positiva és que ara no et cal anar a Califòrnia i contractar un advocat americà perquè hagis tingut un problema amb Google. Si la companyia dóna servei aquí, tens dret a iniciar un procés al teu país. Si l’utilitzem, amb aquesta normativa els usuaris tindrem més drets, però aquí som molt de queixar-nos i no fer res.

Com a advocat, quins són els casos més freqüents que es troba relacionats amb xarxes socials?

Bàsicament, tenim tres tipus de delictes que es repeteixen. D’una banda, ens trobem amb menors que s’han intercanviat fotos o vídeos de contingut sexual. D’altra banda, la revelació de secrets interceptant correus d’entorns empresarials i, per últim, amenaces i injúries en què es confon la llibertat d’expressió amb l’insult i l’amenaça. Sovint es tracta de casos protagonitzats per menors. No són prou madurs ni han rebut indicacions de com comportar- se a internet. perquè els pares no poden compartir amb ells les experiències que no tenen. A un nen no li donaries un ganivet, però li dónes un smartphone sense tenir en compte que també es pot fer mal.