Amb molt de gust

Instagram: @lauraponts Fotos: Més de 2.900 Seguidors: 170.000

Va començar de la mateixa manera que ho fem tots: “em vaig fer un perfil per compartir quatre fotos amb les meues amigues de Ponts”. Treballava a la carnisseria familiar sis dies a la setmana, a l’obrador i al taulell, i “als migdies em vaig aficionar a muntar bodegons al terra de la cuina de ma mare, que hi entra molt de sol i hi toca una llum molt agradable”. La primera foto que conserva al seu mur són unes cebes i té 45 likes, actualment és fàcil que els seus muntatges gastronòmics superin els 6.000 clics de m’agrada.

“Mentre em sigui possible, combinaré les meues responsabilitats a casa amb el meu perfil a Instagram. Cada dia rebo una mitjana de 30 o 40 correus electrònics de tot el món proposant-me de col·laborar i al final he hagut de contractar una amiga per gestionar aquest tipus de propostes”. D’aquí a uns anys ser instagramer potser serà una professió reconeguda de la qual se’n faran postgraus universitaris, però a dia d’avui són un col·lectiu que construeix un imaginari i una realitat d’espectactives, relacions, preus, tabús i valors. “Jo només fotografio menjar i de moment només em relaciono amb empreses que tenen a veure amb aquest sector. M’han fet ofertes econòmicament molt llamineres d’empreses que no hi tenen res a veure, com del sector de l’automòbil, però no ho he acceptat perquè trairia el meu estil”.

Els primers anys penjava tres fotos cada dia, però ara mateix “no em puc permetre aquest ritme perquè també duc le xarxes socials del restaurant Els Tinars, de Llagostera, a més de Can Jubany”. Continua treballant amb el seu iPhone i mai no ha fet un curs de fotografia ni es planteja fer les fotos en estudis professionals. “Penso que la gràcia del meu perfil és la naturalitat amb la qual preparo els bodegons. Tot està estudiat, però també ho faig seguint el meu instint”. La majoria de la matèria primera surt de la botiga de la seua mare, sense la qual confessa “hauria estat pràcticament impossible tirar endavant”.

Viu a Ponts i viatja el que faci falta, a vegades unes hores de tren o avió, només per una foto. “Els caps de setmana intento quedar-me al poble amb la meua gent, aquesta vida d’instagramer et pot situar en un món que no és del tot real”. Toca de peus a terra sense renunciar a continuar avançant, evolucionant i buscant nous reptes. “Aquest món és molt dinàmic i no et pots conformar en allò que funciona perquè els gustos també canvien molt ràpid”. Quin és el següent pas de Laura Ponts? “He de començar a pensar seriosament de fer vídeos”.