El 'thriller' de l'estiu
Per El fenomen
literari de l’estiu no l’ha publicat cap editorial. Tampoc no és un llibre d’autoedició. Ni tan sols ha tingut promoció. El fenomen de l’estiu ha estat un
thriller
paranormal que ha tingut 400.000 persones pendents del compte de Twitter del dibuixant Manuel Bartual. De fet, l’etiqueta
#ManuelBartual
es va convertir en
trending topic
mundial. Situem-nos. @ManuelBartual tenia un compte personal de Twitter amb 15.000 seguidors. El 21 d’agost va publicar una foto d’una platja en què es veia la seua ombra amb el següent text: “Fa un parell de dies que estic de vacances en un hotel prop de la platja. Tot anava bé fins que han començat a passar coses rares.” I era cert que van passar coses molt rares. Ell anava piulant històries sobre dobles i dimensions paral·leles i en un temps rècord va superar els 400.000 seguidors. Cada tuit rebia milers i milers de
m’agrada
i era repiulat amb fruïció. Hi havia
quedades
per seguir el fil tot menjant crispetes. I els
memes
envaïen totes les xarxes socials utilitzant les frases més famoses de la història de Bartual per donar resposta a diverses situacions. Que et demanen que paris taula? “Això sonarà una mica estrany, però no trobo la porta.” Que et lleves de ressaca? “No sé on sóc, però aquesta no és casa meua. O almenys, no ho és del tot. He aconseguit tancar-me en un bany, però no és el meu bany exactament.” Aquests dos exemples els ha compartit el mateix Bartual posant-li humor. També es va generar
fan fics
a temps real, és a dir, que els propis seguidors feien encara més gran la història a mesura que Bartual la publicava. Quan el valencià Manuel Bartual va decidir posar el punt final advertint que tot era mentida, molts seguidors van embogir i van deixar de seguir-lo. Més que mentida, era ficció. I una ficció d’èxit increïble.
Aviat es va publicar la mítica primera frase del
Quixot
seguida del primer tuit del fil de Bartual i se’ls equiparava mig en broma mig seriosament. Ell es va fer un tip de respondre entrevistes i de dir que no ho havia fet per fama ni per aconseguir seguidors. Simplement, per passar-s’ho bé. Un experiment 2.0 del que segur que han pres bona nota moltes editorials amb ganes de repetir èxit.