Una temporada per minut

Per Internet ha canviat

els formats audiovisuals, vivim una època expermiental durant la qual aniran sorgint propostes que el temps dirà si tenen recorregut o són un carreró sense sortida. Els

youtubers

són un fenomen que avui en dia dóna milers d’euros de beneficis als més populars. Sense referents ni una planificació estratègica a llarg termini, ja que el mercat és volàtil i capritxos. Aquest nous fenòmens mediàtics, de moment han consolidat una fórmula per triomfar a la plataforma de vídeos en xarxa Youtube. Les preguntes per al futur són: es convertirà en una professió?, hi haurà estudis més o menys estandarditzats per aprendre a ser

youtuber

?, sobreviuran el pas del temps o en pocs anys els recordarem com un fenomen ridícul de principis del segle XXI? Per respondre aquestes preguntes han de passar uns quants anys. El que és inevitable que passi és la creació de noves plataformes i continguts que vagin transformant el sistema. Mentre la generació crescuda en el món analògic encara tingui pes en el món que s’està creant amb internet i els

gadgets

informàtics, una de les propostes més habituals per mirar de fer-se un lloc és adaptar un format tradicional en una plataforma nova. Per exemple: fer sèries per a Instagram.

Poliamor

és la primera aposta de TV3 i la productora del Terrat per crear continguts en aquesta plataforma. Amb un resultat certament poc exitós –la proposta inicial de dos capítols per setmana va reduir-se a un sol dia d’emissió i no ha arrossegat el número de seguidors desitjat– val a dir que és un format directe i nou que intenta crear ponts entre la televisió i les noves plataformes, que vol crear maneres diferents d’interaccionar amb els espectadors i connectar amb el públic més jove que ha crescut en un món sense programacions tancades ni sistemes únics de difusió.

Els joves ja no estan disposats a discutir amb els seus pares pel contingut de la televisió que hi ha al menjador i consumeixen ficció des d’on volen i quan volen. Així que l’aposta de la televisió catalana i la productora de Buenafuente s’ha de convertir en una prova a partir de la qual millorar el producte. Abans, però, altres productores petites havien llençat minisèries a través d’Instagram live. Assumint el repte de fer capítols de 15 segons, ACtheSeries, Worlds firs o Microproducciones havien testat el format. El repte era comprimir recursos narratius del cinema en capítols curtíssims, crear una trama capaç de moure’s en relats visuals d’una durada molt curta. Tant si ens atreu com si ens deixa indiferents, el format ofereix possibilitats més accessibles econòmicament: no cal un gran set de rodatge, no necessiten el suport d’una plataforma televisiva i es pot tirar endavant amb una bona idea i unes nocions bàsiques de cinema. L’aventura està servida.