Arriba el pagament facial
Recordaran
que fa poques setmanes els vaig parlar en aquest espai d’una aplicació que es va viralitzar a nivell mundial i que ens transformava, a través d’un autoretrat, en persones d’edat avançada. Ens posava anys, vaja. L’aplicació es diu FaceApp i durant unes setmanes va estar en boca de tots, des dels que feien proves amb les fotografies fins als que en discutien els mètodes.
El problema requeia en l’origen de l’aplicació, Rússia, els controls que passaven respecte aplicacions realitzades en altres continents i que milions d’usuaris de tot el planeta regalaven les seves fotografies d’alta resolució a aquesta empresa. Al mateix article els parlava del concepte de les bioempremtes, mètodes d’accés a aplicacions i eines diverses personals i privades que han evolucionat en els darrers anys i que han passat d’un simple patró en coordenades i codis de quatre xifres, a les empremtes dactilars per tal de desbloquejar els telèfons i aplicacions confidencials.
Fa uns dies hem sabut que a Barcelona ja hi ha un restaurant que, a partir d’ara, permet els pagaments mitjançant una imatge del nostre rostre. A través d’un escaneig al moment de realitzar el pagament, el sistema reconeixerà o no l’usuari, i permetrà que pugui acabar de fer-lo. Es tracta del primer sistema de pagament biomètric. Segons els seus creadors, es tracta d’un sistema amb totes les garanties de seguretat que té com a objectiu principal agilitzar la forma de pagaments, tal i com ho fan els mateixos telèfons mòbils amb sistemes NFC (Near Field Communication). És infal·lible? No, malgrat que els experts asseguren que és més segur que pagar a través d’un codi PIN, el pagament per la cara també pot tenir problemes de seguretat. Per exemple, i tornant al tema que encapçala l’article, és possible realitzar un pagament si mostrem una fotografia? Què passarà amb els bessons?
Malgrat sembli una gran innovació, a la Xina ja fa anys que tot això funciona. El control dels ciutadans al gegant asiàtic, però, és més complex i més aviat recorda la distòpia de
Black Mirror.