Jordi Recasens: “Vam ser els primers a incloure la malherbologia a la Universitat”

Has sigut pioner en la docència de malherbologia a Espanya.

A l’ETSEA vaig entrar-hi l’any 1980 com a becari predoctoral i el 1983 vaig passar a ser professor de Botànica Agrícola. Allà vam iniciar una recerca que va permetre consolidar aquesta especialitat científica a la nostra universitat. El 1992 vam ser el primer centre a Espanya que va impartir una assignatura de malherbologia en una carrera universitària. En l’actualitat s’imparteix en molts altres centres d’enginyeria agrària, però encara queda molt recorregut.

Has tingut també protagonisme en societats científiques?

La participació en societats científiques esdevé fonamental en recerca. He estat fundador de la Societat Espanyola de Malherbologia i també el seu president, així com membre de la junta directiva de la European Weed Research Society i vicepresident de l’Associació Espanyola de Sanitat Vegetal (AESAVE), que recentment ha publicat el Libro Blanco de la Sanidad Vegetal en España, un referent per als experts del tema.

Qui compon el grup de recerca i amb qui col·laboreu?

Som sis doctors, quatre investigadors predoctorals i una tècnica de suport. Dos som professors i la resta són contractats amb recursos obtinguts en convocatòries com Ramón y Cajal o Beatriu de Pinós. Mantenim una estreta relació amb molts grups d’investigació, en especial del CSIC de Madrid i Còrdova, així com amb grups d’Europa, EUA, Austràlia i Argentina, amb els quals portem a terme projectes d’investigació i hem publicat articles científics. Els membres del grup formem part de comitès de revistes científiques especialitzades i hem estat membres de comitès científics de diferents congressos nacionals i internacionals.

Quines són les línies d’investigació del grup de recerca?

De forma preferent, l’establiment de programes de maneig integrat de males herbes, aprofundint en aspectes de la seva biologia i ecologia, en què hem establert models de dinàmica de poblacions i models d’emergència en funció de la humitat i temperatura del sòl. A més, la presència de poblacions resistents a herbicides ha obligat a conèixer els tipus de resistència i els mecanismes que les afavoreixen. Des d’una altra perspectiva, hem estudiat la biodiversitat funcional relacionada amb les males herbes, com la depredació de llavors per part d’organismes granívors així com estudis de biodiversitat en relació amb l’estructura i complexitat del paisatge com indicadors de sostenibilitat. En el darrer projecte plantegem dues línies: una de centrada a establir cobertes vegetals i encoixinats en vinyes ecològiques per reduir la pressió exercida per les males herbes, reduir les intervencions mecàniques i l’empremta de CO2 i afavorir la sostenibilitat del sistema. L’altra, conèixer els trets del comportament invasor d’una espècie nova que infesta els camps de panís, establir mètodes de control i caracteritzar la possible presència de biotips resistents a herbicides.