Whatsapp i les dades

A hores d’ara tothom sap

, o hauria de saber, que cap empresa no fa res a canvi de res. Tots els serveis que no paguem amb euros és perquè aquelles corporacions que ens els presten obtenen de nosaltres, a canvi, alguna cosa encara més valuosa que una quota mensual.

Bàsicament són dades. En generem moltes i aquests es comprenen i es venen en quantitats i per quantitats industrials.

Per això Facebook va absorbir el 2014 l’aplicació Whastapp per 16.000 milions de dollars. Si el servei de missatgeria era gratuït i no inseria publicitat als seus usuaris, per què va fer aquesta inversió? Si l’objectiu no era desmantellar-lo, deien els experts, era per obtenir-ne les dades.

Els compradors es van afanyar a desmentir aquestes acusacions –d’altra banda basades en fets reals– i ara, set anys més tard, tampoc no han perdut el temps a dir que ens havien enganyat. Des del passat 15 de maig els usuaris de Whatsapp de tot el món anem rebent un missatge que ens convida a acceptar les noves polítiques de privacitat.

Aquesta vegada no ens amenacen d’eliminar-nos el compte –una mesura impopular en anteriors actualitzacions– sinó d’anar perdent serveis fins a fer-lo inútil. La nova política fa el que era previsible: facilitar l’enllaç de les nostres dades amb les de Facebook i així poder planificar molt millor qualsevol campanya publicitaria a través d’ambdues aplicacions.

Aquesta vegada els usuaris de la Unió Europea juguem amb avantatge, ja que per operar al vell continent Facebook va acceptar que això no ho podria fer amb els ciutadans europeus.

De moment, doncs, nosaltres quedem al marge d’aquest enllaç, encara que els experts asseguren que és una qüestió de temps.

La nova actualització no tindrà efectes immediats a Europa, però la capacitat operativa de Facebook per trobar escletxes legals –de moment opera des d’Irlanda per evadir impostos– és d’una habilitat que ningú s’atreveix a menystenir. L’objectiu és conèixer els usuaris i anticipar-se als seus desitjos comsumistes, i en això Facebook no pensa llançar la tovallola del mercat europeu.

Poca gent a nivell global, però amb un fort poder adquisiu. El temps dirà si se’n sortirà.

.