La febre dels NFT
Cal anar amb peus de plom. ningú ven duros a quatre pessetes
Si el món global del 2021 ha girat al voltant de la pandèmia i més concretament de les vacunes, el món específic d’internet ho ha fet al voltant dels NFT, amb permís de les criptomonedes. I és que els NFT, acrònim anglès de Non Fungible Tokens, s’ha convertit en la gran eina especulativa, per dir-ho finament, en què aprofitats per una banda, professionals per altra, i fins i tot grans companyies hi han apostat. Per a què? Sembla de moment que pel simple fet especulatiu, de comprar per, potser, vendre més endavant.
Paro un moment. Què són els NFT? Són, majoritàriament, peces úniques i digitals, no fungibles, dels quals es ven la seva propietat a través de cadenes de valor digitals i matemàtiques avui impossibles de trencar. És a dir, la febre dels NFT és comprar art, o peces úniques de col·leccionisme digital, per tenir-ne la propietat. I llavors què passa? Doncs res, que qui ho compri en té la propietat, però no l’exclusivitat, per tant, la resta de població mundial podrà seguir utilitzant i fent ús d’aquest article digital amb total llibertat. Això sí, si mai aquesta peça guanya valor en un futur concret, el seu propietari ho podrà vendre al preu que consideri. D’aquí l’especulació.
Pot semblar una banalitat, i potser ho és, però fins i tot marques com Samsung ho han començat a incorporar al seu catàleg de productes. En un model de televisió, Samsung incorpora una plataforma integrada en la qual els usuaris puguin reproduir a la mateixa pantalla de televisió els NFT de la seva propietat. Sembla més un cop d’efecte publicitari que una realitat funcional, però tot aquest món anirà a més, i Samsung només ha fet una primera presa de contacte. D’altres s’aprofiten de la inèrcia i la febre, com el youtuber neo-andorrà Willyrex, que ha creat obres digitals de dubtosa qualitat que ha venut aprofitant els milions de seguidors per, en alguns casos, milers d’euros. Des d’aquesta columna els emplaço a anar amb peus de plom, ja que hi ha gent, sobretot gent molt jove, que hi està invertint molts diners amb una falsa esperança d’enriquiment. Ningú ven duros a quatre pessetes.
