Arriba la web 3

Era l’any 2004 quan Tim O’Reilly proposava el concepte de web 2.0 a allò en què els usuaris estaven navegant diàriament. Era una novetat, i tant èxit va tenir que tot el que vam conèixer durant aquells anys, restaurants, forns de pa o perruqueries, tots eren 2.0.

Internet, el web, va passar d’una unidireccionalitat pròpia dels mitjans convencionals com la ràdio o els diaris a un web obert, dinàmic, que donava poder als usuaris per crear i a consumir a parts igual. Va ser l’inici de la febre de les xarxes socials. El web 2.0. Dos anys més tard van començar a aparèixer el que serien els primers intents d’establir les bases del web 3.0, el que anomenaven web semàntic, i que feia evolucionar la forma d’interacció entre les persones i les màquines, basat en una millora de la Intel·ligència Artificial.

Però aquest intent, perpetrat per crítics contra el moviment 2.0, mai va acabar d’instaurar-se, i el web 2.0 va quedar com el darrer gran terme utilitzat i reconegut per tothom. Un concepte estandarditzat arreu. Deu anys després de la conferència d’O’Reilly per anunciar el 2.0, l’any 2014, el creador de la criptomoneda Ethereum Gavin Wood va anunciar el concepte de Web3. I ara, l’any 2022, torna aquest concepte a posar-se de moda, precisament quan la tecnologia de les cadenes de blocs avança amb pas ferm, quan hi ha una explosió de criptomonedes i NFT, i poc després de Mark Zuckerberg anunciés que el seu Metavers era una decisió meditada i de futur.

Cadenes de blocs que, segons els especialistes, provocaran que internet fugi de la centralització de les plataformes socials que hem viscut fins ara, com TikTok o Twitter, i posi la mirada en una web descentralitzada basada en aquest blockchain i que prengui poder als gegants d’internet, com Google, Facebok i Amazon. Però tindrà èxit, aquesta Web3? De moment és més complicat d’explicar i d’entendre del que sembla, i potser aquesta dificultat farà fora un percentatge massa elevat de població que qualsevol innovació global no es pot permetre.