NFT i l'artista

Ja he parlat algun cop dels NFT, els Non Fungible Tokens, que es van popularitzar a principis d’any, després de l’explosió de les criptomonedes. Són aquells elements intangibles, digitals, que ara, gràcies a la tecnologia de les cadenes de bloc, les blockchain, poden ser registrades i nominals, de manera que ja és possible comprar i vendre actius digitals amb seguretat i un suport darrere.

Si bé durant els moments d’expansió dels NFT hi va haver qui va provar d’especular, comprant peces de dubtós valor amb l’esperança que algun dia pujaran de valor, el cert és que des de llavors aquest sector ha patit una caiguda en picat i ja ni es ven ni es compra com es va fer durant unes setmanes. Fum, o bombolla, tant és, però ja no es compra.

De tot allò va quedar una reflexió pendent, que és el paper de l’artista en tot això. Si els NFT van vinculats al món digital i a ser més o menys popular per poder vendre peces per alt valor econòmic, com els ha passat a alguns youtubers o a algunes obres NFT de dubtosa qualitat, l’artista convencional, poc avesat al digital i encara menys a les masses a les xarxes, com ho gestionarà, tot això? També són art, els NFT? Potser l’art convencional, el físic, s’ha de mirar de reüll tot aquest entorn emergent i començar a estudiar-lo, potser amb mesures mixtes de venda, com vendre a parts iguals l’obra física en tela o suport i la versió digital (aquí hi hauria part del nou negoci digital de l’art). Potser l’artista del futur serà qui domini les eines de suggestió de masses i en sàpiga treure profit, malgrat no tenir talent per l’art o la pintura digital. Però això potser ja passa ara, en algunes exposicions difícils de veure i menys d’entendre. L’art del futur serà parcialment digital, i per això els artistes hauran de poder-hi treballar amb les eines de creació i amb totes les tècniques possibles, en moviment, en vídeo, i traspassant el suport clàssic de l’art.

Conviuran a les parets uns i altres formats, pantalles, superfícies digitals i quadres. El que no m’atreveixo a dir és quin dels dos ens costarà més diners.