Albert Roca: “L'eurocentrisme marca el llenguatge i els valors pretesament globals”

Albert, per què l’Àfrica?

El professor Ferran Iniesta em va obrir la mirada a aquest subcontinent. Explicava un món desconegut, tot i la seva importància estratègica i històrica. Potser m’hi vaig endinsar perquè no estava satisfet amb la nostra societat, com tants antropòlegs. L’experiència africana no em va portar a una conversió cultural, ni com a africà adoptat ni com a ciutadà planetari. Al contrari, les meves estades a l’Àfrica, sobretot a Madagascar, em van reafirmar la meva identitat original. Després d’anys a Barcelona i a Londres, vaig tornar a la UdL.

Els discursos de la modernitat líquida apel·len sovint a la diversitat, però tu insisteixes que el pluralisme ha estat trivialitzat i ignorat en la societat global. Què vol dir?

Al Primer Món vivim en contextos cosmopolites, però no plurals: el cosmopolitisme, tan urbà i cívic, implica l’existència d’unes regles del joc comunes, que transformen en secundàries i pintoresques les diferències. Si no ho aconsegueixen es generen conflictes en què s’imposa una jerarquia jurídica a favor dels grups fàctics dominants. En la pràctica, l’eurocentrisme marca el llenguatge, les institucions i els valors pretesament globals, fins i tot en contextos que es declaren “multiculturals”, com a l’Amèrica del Nord. El pluralisme cultural és una altra cosa. En contextos plurals, els sistemes de coneixement o jurídics funcionen de forma autònoma, amb principis i estructures que no han de ser ni coherents ni articulades. Els africans i les africanes, doncs, viuen amb diversos mons amb sentit alhora.

I no és la salut, un dels teus eixos de recerca, un element comú entre les poblacions de la terra, universal?

La salut es refereix a una condició comuna per a les poblacions humanes, però tal com ha mostrat la Covid-19, el lema de “cafè per a tots” no és una estratègia ni realista ni desitjable. La mateixa definició de l’OMS és voluntàriament porosa, perquè els criteris i potencials de definició i actuació davant del binomi de salut i malaltia són inevitablement diversos, i seria irresponsable ignorar aquesta realitat. Per això l’OMS fa dècades que propugna la integració de la salut comunitària i de les medicines tradicionals i complementàries en els sistemes nacionals de salut, fet que assegura un accés equitatiu i inclusiu a la millor salut possible en cada moment.

Pluralisme cultural i societat global són paraules grosses. Quina recerca al respecte es pot fer des de la Universitat de Lleida?

Donat l’oblit de la societat espanyola respecte al seu passat colonial a l’Àfrica i la tendència dels governs espanyols a infravalorar les relacions i la cooperació internacionals, no queda altre remei que complementar-nos, creuar camps d’interès i d’inversió, actuar en xarxa. El 2024, amb el 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans a Barcelona, podrem revitalitzar aquests xarxes que desborden les fronteres universitàries i acadèmiques. De ben segur que la UdL hi posarà el seu gra de sorra.