Coneixent una mica més el centre Eurecat Lleida

El centre de recerca Eurecat va ser el protagonista a principis de febrer del programa Lleida Activa, conduït per la periodista Ariadna Sánchez. Hi van participar Xavier Domingo, director de la Unitat d’Intel·ligència Artificial Aplicada; Nadia Ortega, directora de la Unitat de Nutrició i Salut; i Jesús Pablo González, responsable de Transferència Tecnològica Robòtica i Automatització.

STREAMING | Mira l'entrevista a Lleida Activa, de Lleida TV

XAVIER DOMINGO, DIRECTOR UNITAT IA APLICADA

Xavier, a què es dedica la vostra unitat? Apliquem tecnologies del camp de la Intel·ligència Artificial i de la Ciència de Dades per resoldre reptes en sectors en els quals som especialistes, com l’agroalimentari, la indústria manufacturera, l’aeroespacial, la construcció, la logística, els recursos com l’aigua, l’energia o el canvi climàtic. Barregem diferents tecnologies que, usades de forma conjunta, anem madurant fins a poder generar impacte positiu per a la societat.

Per exemple? Moltes de les solucions que hem elaborat són sistemes de recomanació basats en models predictius i sistemes d’optimització de recursos.

Darrerament hem parlat molt del projecte VitiGEOSS. Què és? És un projecte de recerca aplicada en què millorem l’explotació de cultius vitivinícoles. És una plataforma amb eines sostenibles i eficients, utilitza dades i sensors, ja siguin d’observació de la terra, satèl·lits, sensors al camp o drons, per construir una sèrie de models per recomanar accions al responsables de l’explotació. Proposem i millorem models meteorològics, models de canvi climàtic, models d’estat fenològic de l’estat de la finca, d’estrès hídric... Tot per fer una gestió òptima i eficient.

I el projecte Impetus? És un projecte de recerca en què, juntament amb 32 socis d’arreu d’Europa, analitzem set zones geoclimàtiques per entendre com afecta el canvi climàtic. Això ens permet crear i definir paquets de mesures, tecnològiques i legislatives, per accelerar l’adaptació d’Europa a cada una de les necessitats específiques. Realitzem un catàleg que, a més, pot ser exportable a zones similars.

El coneixement és clau, doncs. Sí. Projectes de tant abast requereixen persones expertes en múltiples disciplines, i és, precisament, l’ús d’aquest coneixement expert de forma conjunta que ens permet fer progressos notables en aquests àmbits. Des d’Eurecat Lleida tenim la sort de comptar amb molt talent, persones que venen d’arreu, però que en gran part han sortit directament de la Universitat de Lleida, per exemple.

Quina importància té tenir Eurecat a Lleida? A Lleida, molts companys de departament portem més de deu anys treballant junts, i això genera confiances i automatismes molt positius. A més, tenim la sort de poder-hi sumar les infraestructures i laboratoris de què disposem, que habiliten poder dur a terme aquestes accions, així com les facilitats que ens aporta la situació privilegiada al Parc Agrobiotech, i la proximitat amb la resta d’ecosistema existent.

NADIA ORTEGA, DIRECTORA DE LA UNITAT DE NUTRICIÓ I SALUT

Nadia, com funciona la vostra unitat? Està pensada ens dos grans eixos: nutrició i alimentació. La nutrició la fem des de Reus, on validem l’eficiència biològica d’ingredients, compostos i matrius alimentàries. L’altra branca, l’alimentació, la fem des de la plataforma mixta de Lleida, amb la UdL-Tecal. Ens centrem en les tecnologies de procés i el disseny de nous aliments per donar resposta a les necessitats de la indústria alimentària.

Centrem-nos en alimentació, doncs. Fem recerca en tecnologies que permeten millorar atributs de qualitat, la productivitat i la sostenibilitat. Ara per ara, atesa la demanda de proteïna vegetal i alternativa, estem centrats en la tecnologia de fermentació per donar-hi resposta.

Com canvia la indústria alimentària? La indústria alimentària té la virtut de ser molt flexible, s’ha adaptat a l’estil i les necessitats de la societat i treballa molt intensament per adaptar els nous requeriments de forma àgil i innovant.

Explica’ns què és la plataforma mixta amb la UdL? La unitat mixta és una col·laboració que tenim amb el departament de tecnologia dels aliments de la Universitat de Lleida, en la qual fem projectes de recerca per donar resposta als reptes tecnològics de les empreses agroalimentàries. Sobretot, fem recerca a optimitzar la part del procés per al disseny de nous aliments, tenint en compte les tendències actuals i les demandes dels consumidors.

JESUS PABLO GONZÁLEZ, RESPONSABLE DE TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA, ROBÒTICA I AUTOMATITZACIÓ

Jesús, i el vostre departament? Treballem en tres àmbits. El primer és la fabricació avançada amb robots col·laboratius i visió artificial, amb l’objectiu d’oferir eines digitals de suport als treballadors de planta. La segona és la robòtica mòbil autònoma, on desenvolupem aplicacions amb drons i robots terrestres per diversos sectors. I una tercera línia de robòtica assistencial per donar suport als professionals de la salut i als pacients.

Què aporta la robòtica al món agrari? El canvi climàtic i impactes arreu del món fan molt difícil poder reaccionar a tot el que afecta a l’economia agrícola. Això, juntament amb el problema de manca de personal al món agrari, fa que amb l’ús de robòtica es pugui cobrir tota la feina del camp, des del tractament de les plantes fins a la recol·lecció. Tornem a empoderar l’agricultor.

Com es materialitza, això? Els drons han entrat amb força. Gràcies a això ja tenim aplicacions de sondeig, han millorat el procés de creació de dades, i avui ja és una eina clau per la gestió de grans superfícies. Actualment treballem en l’automatizació dels drons, ja que no cal que cada agricultor tingui el seu equip de drons, sinó que s’ha de generar tota una economia al voltant, i que hi hagi tota una indústria nova al voltant del dron.

I la robòtica terrestre? El seu desenvolupament requeriex encara maduresa tecnològica, degut a la seva complexitat tècnica i a la necessitat de canvis operatius i de model de negoci. Actualment, a Eurecat tenim projectes amb empreses de Lleida on estem contribuint a aquesta maduresa tecnològica. Hi ha reptes de manipulació com la poda o la collita que encara s'han d'optimitzar per fer-ho rendible. Potser en tres anys ho tindrem al mercat i generarà un nou sector industrial. Els robots també ajudaran a que noves generacions s'interessin al món de l'agricultura.