Pol Gise “Les xarxes em permeten crear-me oportunitats com a actor”

El barceloní Pol Gise va tenir el seu moment de polèmica i glòria a les xarxes socials el 2018 per un vídeo en què es preguntava en clau d’humor com podia ser que ell, nascut a Catalunya i de família catalanoparlant, hagués après el castellà si a l’escola, segons el mantra del nacionalisme espanyol, era una llengua prohibida. Abans d’aquell viral hit Gise ja escrivia, interpretava i produïa la sèrie Companys de pis al seu canal de Youtube i després va trobar un bon filó en els nostres orígens culturals.

A través dels diferents canals que gestiona a les xarxes socials, Gise reinterpreta en forma d’esquetxos dialogats molts episodis de la mitologia grega o la Bíblia. Ara, acaba de publicar Hades, el déu menys dolent (Shaka), una aproximació irònica i en primera persona al déu grec encarregat de l’infern.

Tenir èxit a les xarxes no és una manera d’entrar al sistema tradicional? No ho sé, jo fa molts anys que no em presento a cap càsting, però si em truquen hi aniria. Si em vinguessin a buscar d’una productora i em féssin una proposta interessant, segur que l’escoltaria. Treballar sol està molt bé perquè ets l’amo dels teus encerts i dels teus errors, no has de rendir comptes amb ningú més que amb tu. Però també és veritat que els processos creatius compartits tenen moltes coses bones i les idees són millors perquè les pensen més persones.

Com definiria el seu humor? No ho sé, la veritat és que no tinc ni idea de com explicar-lo.

Els qui el coneixen, el reconeixen? Això sí, em diuen que transmeto molt la meua manera de ser i pensar. No he construït un personatge ni un àlter ego, només miro de guionitzar amb una mica de gràcia les mateixes observacions i reflexions que faig de manera natural.

El món que està construint al voltant de Salsego griego no té res a veure amb la sèrie 'Companys de pis'. Com va ser el canvi? L’essència dels dos és la mateixa, si el sistema tradicional no em dona oportunitats com a actor doncs miro de crear-les jo. Crear el meu propi canal a les xarxes em permetia fer coses, no quedar-me quiet i esperar que em truquin senser fer res. Tant a Companys de pis com ara jo ho faig tot: escric els guions, els interpreto, ho gravo i ho produeixo. La transició va ser natural, vaig començar a fer vídeos reflexionant sobre coses de la vida, preguntant-me d’on venien. Vaig anar tirant enrere fins que vaig fer cap a la mitologia.

Quins són els seus referents a l’hora d’endinsar-se en la mitologia grega? Stephen Fry és una bona font d’inspiració a l’hora de tractar els mites grecs amb humor i rigor. També ho són les dues novel·les de Madeline Miller. Sense considerar-me un erudit del tema, mentiria si digués que he descobert i m’he endinsat en el tema per fer els vídeos de TikTok, és un món que ja m’agradava des de feia molts anys.

Humanitza els deus amb un to costumista, omplint els buits de les trames amb diàlegs que defugen l’èpica.

Costumista és un adjectiu que m’han posat alguna vegada! Tant la Bíblia com els escrits grecs resolen algunes escenes, com l’aparició de Déu davant de Noè, amb molta rapidesa. Sovint no faig res més que imaginar les converses i afegir-hi reflexions pròpies sense trair l’esperit original.