La Geografia: connectant medi i persones

La Geografia havia estat una ciència molt descriptiva. Es basava en grans viatges que servien per donar a conèixer, a un públic més o menys ampli, territoris als quals la majoria de la població no hi podia anar. Aquesta situació va començar a canviar a principis del segle XIX. Viatgers com Von Humboldt van començar a interrelacionar fenòmens que es donaven a llocs distants.

Aquest pas va permetre anar més enllà de la descripció. Es van començar a analitzar les potencialitats dels territoris, a estudiar com gestionar-les i a planificar les diverses actuacions. Uns aspectes, aquests darrers, sobre els quals la Geografia del segle XXI segueix treballant, amb eines i enfocaments renovats. La Universitat de Lleida no ha restat al marge d’aquesta tendència. Des de fa anys la Geografia hi compta amb un potent grup de recerca, el grup consolidat Territori i Societat. Presentem a continuació alguns dels projectes que ha desenvolupat el grup amb major repercussió internacional.

Quins espais fotografiem quan fem turisme?

L’anàlisi del turisme és important per conèixer on situar hotels, restaurants o punts d’informació, però també per gestionar com es mouen els turistes, conèixer-ne les necessitats (per exemple, en consum d’aigua) o també els interessos. Tradicionalment aquest estudi s’havia fet amb enquestes, que resultaven costoses d’elaborar. Les recerques del grup de la UdL han permès identificar patrons de comportament dels turistes a través de l’estudi de les imatges d’Instagram. La localització espacial d’aquestes imatges permet una actualització àgil, que anticipi problemes com la massificació.Així, els estudis desenvolupats pel grup han permès, per exemple, observar diferències de comportament entre homes i dones. En el cas de Barcelona, les dones tendien a fer més fotografies, però molt centrades en pocs llocs.

Els homes, en canvi, feien menys fotografies en general, però de llocs més diversos. També temàticament hi havia diferències. Els homes tendien a fotografiar més la platja, els edificis moderns i les botigues d’esports i tecnologia.

En canvi, les dones fotografiaven més aspectes vinculats a la gastronomia. Identificar aquests aspectes pot ajudar a crear millors campanyes de màrqueting, que ajudin a una millor promoció del turisme.També s’ha aplicat metodologies similars a ciutats estrangeres, com Montevideo (Uruguay), Kampala (Uganda), Fortaleza (Brasil) o Accra (Ghana). A través d’aquests estudis s’ha pogut delimitar clarament les àrees visitades pels turistes. Saber les àrees que visiten els turistes és fonamental per fer-ne una bona gestió. Per exemple, en aspectes econòmics permet tenir dades sobre on és millor implantar un comerç que es dirigeixi al turisme. O en aspectes de gestió, permet ajudar a anticipar problemes com l’augment de preus pel turisme, els canvis en el teixit comercial d’una ciutat o l’expulsió dels veïns. Un cas extrem d’ús de la metodologia desenvolupada va ser l’estudi de la presència de turistes en ciutats que presenten un nombre elevat d’assassinats.

Els resultats indiquen que el turisme hi és present, tot i que concentrat en uns pocs llocs, generalment els que presenten un nivell de seguretat més elevada. Identificar els punts on no hi ha turisme pot ajudar a conèixer aquells espais urbans que presenten mancances i on cal actuar. Pot ser, per tant, una bona eina per impulsar-ne una millora.

Quin patrimoni industrial protegim? Amb quina finalitat?

Una segona línia de treball desenvolupada pel grup s’ha centrat en l’anàlisi del patrimoni i de com podem reutilitzar-lo. La noció de què es considera com a patrimoni no és estàtica. Un exemple el trobem amb la protecció dels elements industrials, que han passat de ser vistos com obsolets, a ser protegits.

No hem de passar per alt que a partir de finals de la dècada dels setanta, i especialment durant la dècada dels vuitanta, les diferents crisis econòmiques han deixat un bon nombre d’espais industrials sense els seus usos tradicionals. Aquest fet implica un procés d’adaptació física. Alguns espais són enderrocats, a altres s’hi afegeixen noves construccions o es fragmenten antigues grans indústries.

Altres experimenten canvis d’usos: hi apareixen habitatges de tipus loft o s’hi implanten noves empreses de serveis o equipaments. També es produeixen una sèrie de canvis socials, amb un augment del pes dels serveis en detriment de la indústria o canvis a nivell associatiu.Per a una bona protecció del patrimoni industrial resulta clau que tingui un ús per a la societat. En alguns casos aquest ús pot ser museístic, però això no sempre és viable.

Ara bé, el patrimoni industrial té un paper important en aspectes com la memòria d’una localitat o en el paisatge urbà. Les solucions per a la conservació d’aquest patrimoni són diverses: atractiu turístic i generador d’ingressos per a la ciutat; suport a les polítiques de màrqueting urbà i augment de l’autoestima; foment de la inclusió social tot revaloritzant coneixements del passat o un focus en noves indústries.

Els treballs desenvolupats mostren com perquè la transformació d’un antic element patrimonial sigui beneficiosa pel màxim nombre de persones resultarà clau la reivindicació ciutadana. La societat civil es mostra com un motor de canvi important, molt més efectiva que la protecció administrativa a l’hora de garantir la protecció d’un monument i de dotar-lo d’activitats que beneficiïn bona part de la població.

Quines emocions generen les zones verdes?

Un darrer exemple d’estudi desenvolupat es vincula amb les emocions que s’experimenten en les zones verdes. A través d’estudis de la freqüència cardíaca (variacions en el nombre de batecs del cor per cada segon) es va identificar quins espais públics generen més benestar i quins més estrès. La recerca desenvolupada va demostrar que per disposar de zones verdes amables no és suficient que tinguin un bon disseny.

Aspectes com l’entorn, les activitats que es desenvolupen habitualment en aquella zona o la il·luminació també són importants. És més, també va mostrar com petites actuacions puntuals poden ser més efectives que grans obres que canviïn completament una zona. Així, aspectes com el disseny d’un pas de vianants, l’amplada de la vorera, l’existència o no de cotxes aparcats o el manteniment que es fa de la vegetació poden fer que una mateixa persona se senti bé o malament als llocs públics. Pensar-los de manera adequada és fonamental per generar espais amables per a la població.