La llei dels influencers

Activant el fre. Alguns dels promotors i investigadors principals en el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial van firmar un manifest en què deien que s’havia de fer una moratòria en la recerca o això se’ns escaparia de les mans.

No fa gaire, un dels pares d’aquests sistemes informàtics capaços de crear connexions neuronals, ha dimitit de Google, està escandalitzat per com s’està desenvolupant. Mentre esperem, entre resignats i impacients, el futur distòpic que hem anat construint com una profecia autocomplerta de ciència-ficció dissonant, a França, ara, comencen a legislar sobre els influencers de les xarxes socials.

Els gals van dues passes al davant dels nostres governants i, tots plegats, uns i altres, estan despenjats irremeiablement del tete de course digital: les grans tecnològiques. Potser alguns poden valorar la llei com a insuficient o sentenciar que arriba tard.

Tanmateix és un pas endavant que fins ara no havia fet cap govern europeu, sovint en mans d’una generació emocionalment desconnectada del poder que tenen les xarxes socials en les emocions dels més joves de la societat. El principi de la proposta, que ha aconseguit un suport unànime per part de tots els partits en una època en què la societat tendeix a tensar-se, no és res més que obligar els influencers a advertir quan utilitzen filtres i a explicar si els posts que pengen són patrocinats o no.

Tots deveu tenir adolescents a casa endollats a les xarxes socials, així que esteu molt consicienciats del mal que poden causar. La llei no és més que la versió 2.0 de les advertències, que els venedors de joguines ja fa anys que han de posar als seus anuncis explicant que els joguets no es mouen sols i que els mons perfectes que recreen són una ficció.

En aquesta línia, la idea és que els usuaris preguin consciència d’on són els límits entre la realitat i la publicitat. Una frontera cada vegada més pantanosa, un terreny minat de postveritat.

Per als legisladors francesos, si un influencer utilitza filtres que manipulen la seua imatge per projectar-ne una de perfecta ho han d’advertir. Amb això també pretenen protegir la salut dels menors gals, pressionats pels cossos perfectes dels referents digitals.

La tardor passada ja van aprovar una altra llei que regulava l’activitat dels menors com a influencers, limitant l’activitat que podien fer per alimentar els perfils que els seus pares tenien oberts a les xarxes socials. Sense acabar d’especificar qui és i qui no és influencer –els usuaris sense ànim de lucre i pocs seguidors poden utilitzar filtres i parlar de productes sense donar explicacions–, la llei arriba amb la voluntat de regular un món que, potser, amb la Intel·ligènica Artificial, ja té els dies comptats.