Sandra Ortonobes: “No em presento com a influencer, jo soc divulgadora científica”

Amb gairebé un milió i mig de seguidors –només– a Youtube, Sandra Ortonobes és una de les divulgadores de ciència més prolífiques de les xarxes socials en espanyol. Darrerament ha participat als cicles sobre ciència organitzats pel CaixaForum amb parada a la ciutat de Lleida.

És llicenciada en Biomedicina. I tinc un Màster en Comunicació científica. Mentre feia l’Erasmus en un laboratori em vaig adonar que no era la meua vocació. Jo volia explicar ciència però no volia ser professora i un company em va dir que jo potser havia d’encarar-me a la comunicació científica.

El seu objectiu era ser youtuber? Això ha sigut un efecte col·lateral. Després del màster vaig fer unes pràctiques a la Fundació La Caixa i després encara vaig treballar-hi una temporada. Feia temps que volia el meu propi projecte de comunicació i era evident que no tindria un programa a la tele, però sí que tenia un mòbil. Vaig començar a gravar i editar vídeos pel meu compte. Tenia molt de temps lliure i ho vaig plantejar com un currículum, una prova del que sabia fer. Quan vaig trobar feina al departament de comunicació d’una institució científica no vaig deixar d’editar els meus vídeos i el canal de La Hiperactina, que no va parar de créixer. A poc a poc anaven sortint propostes i oportunitats i no les podia acceptar perquè eren incompatibles amb la feina fixa.

Quines? Xerrades, taules rodones, tallers, vídeos, programes amb més continuïtat o escriure un llibre. Va arribar un moment que no teina una feina i un hobbie sinó dues feines. Vaig aprofitar la pandèmia per parar, pensar i decidir provar sort en això. Mai no em presento com a youtuber, influencer o tiktoker. Jo soc divulgadora científica.

Ha pogut endegar el cercle virtuós segons el qual els vídeos atreuen activitats paral·leles i aquestes porten més visualitzacions dels vídeos. De moment funciona, encara que els algoritmes són un misteri que no acabo de saber com funciona exactament.

Quantes hores de feina ha d’invertir per fer un vídeo de quinze minuts? Entre i trenta i quaranta hores, depèn del tema. He de fer recerca, llegir articles científics, fer el guió i editar el vídeo. Com que ho he de combinar amb les altres activitas acabo trigant dues, tres o quatre setmanes per fer un sol vídeo. És complicat tenir la regularitat alta. La recerca és intensa i em converteixo en una miniexperta del tema. He de seleccionar la informació, utilitzar un llenguatge planer sense passar-me perquè no he de deixar de ser rigorosa. S’ha de seleccionar quina és informació essencial per no carregar el vídeo amb moltes dades i fer una edició àgil.

També posar-hi un toc d’humor. Sobretot ha de sortir de manera natural i alhora has de ser contingut. Si fas molta broma es pot desvirtuar el missatge. El tema de l’humor és delicat perquè en el fons toco qüestions de salut, així que s’ha de vigilar de no ferir sensiblitats sense voler. Quan tracto una malaltia lleu que qualsevol pot tenir em prenc més llibertat en aquest sentit que si parlo d’alguna afectació més greu que pot provocar la mort, per exemple.

Com són els seus seguidors? La majoria són joves de divuit a vint-i-cinc anys i una proporció de nois i noies de 60-40. No està malament si tenim en compte que els algoritmes recomanen més ciència als perfils masculins i que altres canals tenen proporcions de 90-10.