Entrevista a Carles Porta i Sique Rodríguez, dos lleidatans amb 'Ondas'

Els periodistes lleidatans Carles Porta i Sique Rodríguez van ser distingits dimecres amb dos premis Ondas, els guardons més prestigiosos en l’àmbit de la comunicació a Espanya. Carles Porta (Vila-sana, 1963) va rebre l’Ondas al millor programa de ràdio per Crims, de Catalunya Ràdio, un format que ha saltat també a la televisió (TV3) amb enorme èxit d’audiència. Sique Rodríguez (Lleida, 1981), cap d’Esports de la SER Catalunya, va guanyar l’Ondas al millor programa de ràdio de proximitat per Què t’hi jugues!

"La pandèmia ens ha tornat més creatius" Sique Rodríguez

Com i quan es va assabentar que havia guanyat un premi Ondas? Doncs era en l’estudi des del qual s’anunciaven els premiats. Em van demanar que baixés a donar un cop de mà al director de la cadena, que es reincorporava a l’emissora després d’un temps de baixa, i el vaig viure en directe total.

S’imaginaven a l’equip que fa el Què t’hi jugues! que podien ser entre els guanyadors? Mai. Han passat uns dies i tant l’equip de la redacció d’esports com els col·laboradors encara estem flipant.

Parlem amb vostè poc abans de començar el programa, quanta gent forma part de l’equip? A l’equip som 11 persones, però no totes es dediquen en exclusiva al Què t’hi jugues! També entren en altres espais de la cadena i després tenim diversos col·laboradors. El premi és de tots.

Ha mamat el periodisme des de petit com a fill de periodista. Fa això que el premi li faci encara més il·lusió? Jo sempre explico que vaig estudiar periodisme perquè no vaig poder ser futbolista. Si no podia ser en el camp volia ser a prop. Òbviament la professió del meu pare també em va ajudar. Però sobretot, em fa il·lusió pensar que vaig entrar a la cadena com a becari sense cobrar i anys després segueixo aquí.

Han sobreviscut a una pandèmia i a la marxa de Messi i van descobrir el Barça Gate, aquest escenari convuls els ha fet reinventar-se? El ‘Barça Gate’ ens va donar notorietat, però el que de veritat ens ha ajudat a ser més creatius va ser la pandèmia.

Per què ho diu? Es va acabar tot l’esport, la cadena va apostar per resituar alguns companys per cobrir la informació sobre la pandèmia. Nosaltres decidim seguir amb el programa i comencem a fer contingut divertit més enllà de l’esport. Recordo una entrevista a un futbolista peruà que es deia Osama Vinladen, per exemple. La gent necessitava moments de desconnexió i tripliquem la nostra audiència.

Encara així no han abandonat el periodisme per l’entreteniment. Què opina d’aquest debat? El periodisme no passa per un bon moment. La immediatesa per publicar una notícia sembla més important que el rigor i fa la sensació que un periodista té més valor per desmentir una informació que per donar notícies. Cal saber distingir entre un contingut i un altre i cada un mereix tenir el seu espai. No puc deixar de preguntar-li per l’esport de Lleida.

Com veu l’actual situació del futbol local? La veig complicada i em fa pena. Jo vaig viure l’ascens contra el Badajoz i he seguit l’equip, però el que s’està veient no té una solució fàcil.

"'Crims' fuig del morbo i del sensacionalisme" Carles Porta

Líder d’audiència i, ara, a la cresta de l’‘ona’. Sí, sí [rialles]..., estic molt content amb l'Ondas. És molt bonic el reconeixement i la repercussió enorme que té aquest premi en l’àmbit comunicatiu de tot l’Estat. No hi ha un guardó amb més nom. És el top!

Quanta feina s’amaga darrere de cada programa? Al Crims de Catalunya Ràdio hi treballem una dotzena de persones i estem de mitjana uns dos mesos per a cada programa. Per a la tele, tècnicament tot és més complex: mig centenar de persones i un mínim de sis mesos per capítol.

Per què ens atreu tant la crònica negra? El que ens enganxa són les bones històries. En novel·la, ràdio o televisió, la crònica negra té sempre elements narratius molt potents, personatges extrems, intriga sobre qui ha matat a la víctima, suspens per si atrapen l’assassí.. És una fórmula narrativa infal·lible.

Però ‘Crims’ també representa una nova fórmula. És absolutament diferent d’altres tractaments tipus El Caso. Una cosa és la morbositat, el drama o l’espectacularitat d’un cas. En Crims no juguem a la morbositat, no és un producte ‘groc’, sensacionalista. Aquí ens basem en la curiositat, la narració, la bona història. Busquem qui diu la veritat fugint de la morbositat i provant|tractant d’explicar grans històries. Per això funciona el programa. De successos hi ha hagut tota la vida. Per què triomfa Crims? Si el reduíssim a la morbositat, s’acabaria en 5 minuts. Alguna cosa hem de fer diferent.

La clau de l’èxit? Crec que és el respecte a les víctimes i anar amb la veritat per davant, sinó no podríem existir en una ràdio o una tele públiques.

Ha rebut ofertes de plataformes televisives per aquest format? Després de l’èxit del ‘crim de la Guàrdia Urbana’ estem negociant amb moltes plataformes, i també amb més d’una cadena de TV en obert.

Crims de Lleida a la vista? En cada projecte sempre tracte de reflectir històries de Lleida. La pròxima temporada, ja a finals de primavera, hi haurà alguna cosa de Ponent.

Amb el '30 minuts’ de Tor va començar tot? Sí, de fet preparem un docusèrie sobre els crims de la muntanya de Tor de cara a la tardor de l’any que ve. Encara que sempre record que vaig començar al diari SEGRE en els 80 a la secció de successos. Va ser una gran escola.

Posi llum a la foscor per tancar l’entrevista. La frase ha fet fortuna i ja se’m fa ‘pesadita’, però no puc queixar-me. És bonic.