SEGRE

FOTOGRAFIA EXPOSICIÓ

Lleida recupera una fotògrafa de l'exili

1. Esperando a filha. 2. Estudo. 3. Enchente. © Marcel Giró-Palmira Puig Estate / Toni Ricart Giró. Cortesia de RocioSantaCruz. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

1. Esperando a filha. 2. Estudo. 3. Enchente. © Marcel Giró-Palmira Puig Estate / Toni Ricart Giró. Cortesia de RocioSantaCruz. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des de dijous passat, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida exhibeix nou fotografies de Palmira Puig (1912-1978), comprades i cedides per la Diputació. Era una fotògrafa de Tàrrega que va desenvolupar aquesta activitat durant més de tres dècades a Sao Paulo, on la va portar l’exili després de la Guerra Civil amb el seu marit, el fotògraf de Badalona Marcel Giró. Fins fa poc, el seu llegat fotogràfic era pràcticament desconegut a Catalunya, encara que al Brasil va ser la primera dona a formar part, el 1956, del Foto Cine Clube Bandeirante, focus de l’avantguarda fotogràfica en aquella època al país sud-americà.

Palmira Puig va nàixer a Tàrrega al si d’una família republicana. El seu pare, militant d’ERC, mantenia una estreta relació amb la família badalonina Giró, i va ser així com la Palmira i el Marcel es van conèixer. Aquest es va allistar a la guerra al bàndol republicà i poc després va haver d’anar a l’exili amb destinació final al Brasil.

La Palmira, dona moderna i avançada al seu temps, es va casar amb ell per poders el 1942 i va viatjar a Sao Paulo per reunir-se amb el seu cònjuge. Va ser llavors quan va començar la carrera com a fotògrafa. Els dos van fundar l’Estudi Giró el 1953 i van acabar sent membres destacats del moviment fotogràfic modernista batejat avui com a Escola Paulista, que va nàixer per trencar amb l’estil tradicional de l’època.

Els seus trets més característics van ser l’afany per la geometria i l’abstracció. I encara que d’estil molt similar, la Palmira es diferenciava de la resta per la mirada més humanista i poètica, amb l’espontaneïtat com a tret més característic. En plena Transició, la Palmira i el Marcel van tornar a Catalunya el 1977 i es van instal·lar a Barcelona.

A penes uns mesos després, ella va morir de càncer. El 2011, després de la mort de Marcel Giró als 98 anys, el seu nebot Toni Ricart Giró va descobrir l’arxiu fotogràfic de la parella, que la galeria RocioSantaCruz ha difós des d’aleshores.

1. Esperando a filha. 2. Estudo. 3. Enchente. © Marcel Giró-Palmira Puig Estate / Toni Ricart Giró. Cortesia de RocioSantaCruz. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

1. Esperando a filha. 2. Estudo. 3. Enchente. © Marcel Giró-Palmira Puig Estate / Toni Ricart Giró. Cortesia de RocioSantaCruz. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.SEGRE

1. Esperando a filha. 2. Estudo. 3. Enchente. © Marcel Giró-Palmira Puig Estate / Toni Ricart Giró. Cortesia de RocioSantaCruz. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

1. Esperando a filha. 2. Estudo. 3. Enchente. © Marcel Giró-Palmira Puig Estate / Toni Ricart Giró. Cortesia de RocioSantaCruz. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.SEGRE

tracking