AgroBank: Un món agrari per explotar

AgroBank va reunir ahir a la Llotja de Lleida més de tres-centes persones per analitzar els reptes i oportunitats que afronta en aquests moments el sector agrari. Per a molts pot semblar que es tracta d’una activitat, l’agroalimentària, ancorada més en la tradició que en el futur, però un dels ponents, Sergi Pallarès, de Cellers Arrelats, va deixar clar que no és així. “El món agrari està per explotar”, en el bon sentit de la paraula, conjugant els projectes personals, la cura del territori i del producte que elabora el sector agroalimentari, tot això amb una clara filosofia de treball, va defensar.

AgroBank va tornar ahir a elegir Lleida com a punt de debat en un moment en el qual el sector, com va explicar l’entitat, afronta grans reptes, com la sostenibilitat, l’increment de costos derivat en gran manera per la guerra d’Ucraïna o el canvi climàtic. El gerent del Parc Científic de Lleida, Miquel Aran, va destacar conceptes com l’agrobiotech, que representa donar un valor afegit a la investigació que molts poden considerar tradicional. Tot això en una Lleida que és un pol agroalimentari a escala europea en un entorn en el qual destaquen tant la universitat com les noves tecnologies NTIC.

Mercedes Iborra, cofundadora de VisualNacert, va centrar la intervenció a posar de manifest que les noves tecnologies poden arribar a representar estalvis d’un 30 i fins i tot un 40 per cent no només en recursos per al sector, sinó també en temps per a una explotació agrària, per exemple. José Antonio Martínez, catedràtic de la UdL i expert en agricultura de precisió, va ser molt gràfic quan va dir que “avui hi ha més tecnologia en un quilo de poma que en un quilo de telèfon mòbil”. Al darrere hi ha investigació i cada vegada està més a l’abast no només de grans sinó de petits productors, que poden regar o portar a terme tractaments en funció de les parcel·les, de les zones, maximitzant producció i minimitzant impacte en el medi, mentre es redueixen costos.Montse Baró, gerent de la fructícola Baró i Fills i presidenta de la patronal de la fruita Afrucat, va defensar que el sector necessita talent i joves, saba nova, i que la batalla no és la dels costos, sinó la de diferenciar el producte i “enamorar” el consumidor.

Des de la Generalitat, Josep Dadón, responsable de desenvolupament de la conselleria d’Acció Climàtica, va posar èmfasi en el canvi del perfil dels joves que s’incorporen al sector. Si el 1992 el 90% eren fills de pagesos, avui són un 70%. D’ells, un 40 per cent són joves que tornen al camp després de completar la seua etapa acadèmica.

És a dir, que el camp és capaç d’atreure la tornada a la terra, va explicar. Però també hi ha un altre 30% de nous agricultors o ramaders aliens al sector.Conxita Villar, degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, va destacar que el sector té futur, un avenir en el qual són claus l’eficiència, la sostenibilitat, la digitalització, la circularitat econòmica, la inclusivitat i la col·laboració. Però també va llançar una veu d’alarma perquè, va destacar, el món rural necessita més joves i és necessari que sigui atractiu, que es pugui veure com un orgull ser agricultor o ramader.

La fruita de Lleida com a peça clau de La Boscana

Joel Castanyé, xef del restaurant amb una estrella Michelin La Boscana, va aprofitar la seua intervenció en la jornada per reivindicar la producció de fruita de Lleida que és, de fet, un dels puntals dels seus menús i que el converteix també en la seua diferenciació. Defensa la necessitat d’impulsar el producte de Lleida, posar el sector fructícola al màxim nivell gastronòmic i preservar la biodiversitat.

Invertir com a clau de futur i aprofitar els Next Generation

Invertir és clau per a tots els sectors i l’agroalimentari no n’és cap excepció. Es tracta no només d’aconseguir reduccions de costos, més ingressos o digitalitzar el negoci, sinó que no invertir és una mala opció. Aquest va ser el primer dels missatges que va llançar ahir el director territorial a Catalunya de CaixaBank, Jaume Masana, durant la clausura de la jornada. També va voler destacar que malgrat les incerteses, que són una constant al llarg de la història, el món avança. Calcula que el PIB espanyol del quart trimestre d’aquest any i el primer del vinent poden registrar retrocessos. Però això no vol dir que l’entitat financera prevegi una recessió econòmica, perquè aquest exercici 2022 hi haurà un creixement global del 4,5% i el 2023, encara que més modest, serà d’un 1%. Finalment va fer una crida a aprofitar els fons europeus Next Generation i també els ajuts del kit digital.

La meitat dels pagesos, clients d’AgroBank

Un de cada dos agricultors i ramaders a Espanya és client d’AgroBank, que en té mig milió. Així ho va explicar ahir Sergio Gutiérrez, director corporatiu d’AgroBank, que va xifrar en 14.000 milions d’euros el finançament al sector en el primer semestre de l’any, per sobre de tot el passat exercici. La directora de l’activitat agrària en la direcció general de Catalunya, Carina Termens, va explicar que més de 2.620 milions d’euros corresponen a finançament que s’ha aportat a Catalunya, amb creixements superiors al 72 per cent.