La petja de la guerra, encara viva

Descobrir l’empremta de la guerra per avançar cap a la memòria i el reconeixement de les víctimes. Aquest és el principal objectiu del Soleràs, un municipi de menys de 350 habitants però que és on es troba la fossa comuna més gran de la Guerra Civil oberta fins ara per la Generalitat. Unes 150 persones van participar ahir en les activitats organitzades per commemorar, al costat de la Granadella (que ho va fer dissabte), el 80è aniversari dels bombardejos que van assolar les Garrigues. Al Soleràs, l’aviació italiana va descarregar la seua ràbia el dia de Nadal del 1938. Per recordar les víctimes i conèixer la història, els organitzadors de la commemoració van iniciar la jornada amb una visita a la fossa comuna, ubicada a l’antic cementiri. És la més gran trobada fins a la data pels experts del Govern i s’han recuperat els cossos de 141 soldats, tant de bàndol republicà com nacional, i de cinc civils. Manel Marsan, tinent d’alcalde del Soleràs, va explicar que en la visita es trobaven el nét i la besnéta de Leandro Preixens Torebadella, enterrat a la fossa i que és la primera persona identificada gràcies al banc de l’ADN.

Segons Marsan, una de les curiositats d’aquesta fossa és que s’han trobat tant restes de republicans com de nacionals, encara que en el primer cas estaven enterrats de “qualsevol forma i amuntegats, morts segurament als hospitals de campanya pròxims”. Després, la comitiva va visitar els centres on s’atenia els ferits, amb material i figurants vestits de metges i infermeres de l’època.

A la fossa del Soleràs han trobat restes de soldats republicans i nacionals, a més de cinc civils

És la primera vegada que el Soleràs s’uneix a la iniciativa, que a la Granadella compleix la sisena edició. En la jornada d’ahir van participar testimonis directes de la barbàrie que van explicar, alguns per primera vegada, la seua experiència (vegeu el desglossament).

“Quan tenia cinc anys vaig veure un soldat ferit de mort” La commemoració al Soleràs va acabar ahir amb els testimonis directes de la Guerra Civil al municipi. Una veïna va recordar que quan tenia 5 anys va veure un soldat ferit de mort i que la imatge se li va quedar gravada per sempre. La seua família allotjava a casa seua un dels metges que atenien els ferits. Un altre testimoni va admetre que era el primer cop que explicava les seues vivències en públic. La taula també va comptar amb una xarrada del senador Miquel Àngel Estradé sobre els bombardejos com a arma militar i política durant la guerra.