De refranys, frases fetes i altres dites

Les expressions populars reflecteixen la manera de fer i de ser d’un poble i també en determinen el pòsit cultural. Actualment se n’utilitzen ben poques, i qui les fa servir ja té més de vint anys a cada cama. Si volem continuar mantenint la llengua viva, cal recuperar-les (deixant de banda les desfasades i les que menystenen les dones) i fer que les coneguin el jovent i els nous parlants. Animeu-vos-hi, que val més tard que mai!

Les més conegudes són les que parlen dels efectes meteorològics, com per exemple la pluja. Així, tots coneixem les famoses “A l’abril, aigües mil” i “Al maig, cada dia un raig”, però n’hi ha de menys conegudes que cal reivindicar: “A tot arreu hi ha fang quan plou”, “Aigua d’agost, mel i most” o “És tard i vol ploure, i l’ase no es vol moure”. I recordeu: “Al mal temps, bona cara!”, que després del temporal ve la bonança.

Els oficis, la feina i el diners ocupen un lloc important dins la paremiologia catalana. A qui no han etzibat, de jove, un “Qui no té ofici no té benefici” o “Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla”? Tot i això, avui dia s’ha girat la truita: amb els oficis, a cada bugada es perd un llençol, i trobar feina és més difícil que buscar una agulla en un paller. I tot i que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita, joves i grans treballem per diners; per tant, com que robar a lladres no és pecat, potser ens podem omplir les butxaques sense doblegar l’esquena sota l’excusa de “la pela és la pela”.

Les dites i refranys populars també són plens de referències a animals, plantes i accidents geogràfics. Puix que l’ase sempre va al davant, començarem per la fauna: “Tot bon cavall ensopega”, “Val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire” o “Gos que lladra no mossega”; continuarem amb la flora, “Amb temps i palla maduren les nespres” o “Arbre en terra tothom hi fa guerra”, i acabarem amb geografia, “Vora el riu no t’hi facis el niu”, “A la mar no ve d’un peix” i “Amic de muntanya, qui el perd el guanya”.

L’article el clourem amb un contundent “Tal faràs, tal trobaràs”, ja que si no fem mans i mànigues per mantenir la riquesa lèxica de la llengua oral, d’aquí quatre dies les nostres converses seran avorrides com una ostra.

REFRANY. Provinent de l'occità refranher, volia dir "repetir, modular". En època de trobadors es referia només a la tornada d'una cançó, significat que encara conserva. Més endavant, i perquè és una expressió que es repeteix, també prengué el sentit que coneixem: frase sentenciosa divulgativa. És al Tirant lo blanc on n'apareix la primera referència: "E no sabeu vós, com diu aquell refrany antich: 'Mudant edat, muda ventura'".