El 'llargavistes' astronòmic

Fa unes setmanes parlàvem de Galileu, la primera persona que va utilitzar un telescopi per tal de mirar al cel, però que no en va ser pas l’inventor, tot i que sovint se li atribueix. Però, què és i qui va inventar aquest aparell tan emblemàtic per l’astronomia?

Comencem per descriure què és un telescopi. Es tracta d’un sistema òptic format per un objectiu i un ocular que permet veure objectes llunyans tot ampliant-ne la mida i la lluminositat. Per tant no només serveix per mirar el cel, de fet el seu origen es troba molt lluny del món de la ciència i l’observació astronòmica. La invenció del telescopi va vinculada al món militar, ja que originàriament no era res més que un llargavistes amb la funció principal de vigilar la possible arribada de l’enemic, per estar previnguts militarment de cara a una possible confrontació.

Identificar qui i quan va ser la invenció del telescopi òptic no està gens clar. Tradicionalment s’havia pensat en constructors de lents alemanys o holandesos, però en les darreres dècades hi ha investigacions que apunten cap a Joan Roget. Aquest fabricant de lents de Sils hauria fet el primer aparell, però seria l’alemany establert a Holanda Hans Lippershey el que va ser el primer a intentar patentar-ne un. Per tant, se li atribueix a Lippershey la invenció del telescopi, tot i que amb tota certesa no va ser el primer a fabricar-lo. Com és ben conegut, l’estri arriba a l’astronomia de la mà d’un dels grans personatges de la història de la ciència, Galileu. Ell va ser qui va decidir apuntar-lo cap al cel i realitzar nombroses descobertes. També Galileu va millorar molt els dissenys existents de telescopis basats en lents que van permetre millors observacions.

El gran salt dels telescopis el va propiciar uns anys més tard Isaac Newton. Ell va dissenyar un nou model de telescopi basat en miralls, cosa que li permetia evitar els defectes òptics que les lents introduïen en l’observació i també amb el seu disseny es podien fabricar telescopis molts més compactes i lleugers. Des d’aquell moment es van definir els dos tipus principals de telescopis que encara avui utilitzem. Els telescopis refractors o de lents, en què la llum viatja a través de lents i és conduïda fins a la ubicació del nostre ull o d’una càmera. I d’altra banda, els telescopis reflectors o de miralls, com el de Newton, en què són els miralls els que condueixen i focalitzen la llum.

SABIES QUE...? Cada cop volem veure objectes més dèbils i complexes i per això fabriquem telescopis més grans i sofisticats. De fet la majoria tenen sistemes òptics que són variants dels que van definir Galileu i Newton. El més gran del món és el GTC situat a La Palma, de tipus reflector Ritchey-Chrétien amb un mirall de 10.4 metres enfront els 3 centímetres del primer reflector de Newton.